Joan Amigó és el president del Grup Pere Mata de Reus des del 2018 però fa més de 25 anys que treballa per a l’entitat. Assegura que el sector de la salut mental encara està infravalorat i les administracions haurien de destinar més recursos, sobretot per fer realitat la reinserció social. L’Institut Pere Mata es va fundar fa 125 anys amb l’objectiu d’atendre a persones amb problemes de salut mental. En els darrers anys ha anat creixent i el grup compta amb centres per a persones amb discapacitats, residències per a gent gran i fundacions que vetllen per la reinserció social arreu de la demarcació.
Quin paper té el Grup Pere Mata a Reus?
El Pere Mata forma part de la història de Reus. L’any que ve farà 125 anys. Es va fundar en una època de prosperitat per iniciativa privada per oferir un millor servei sanitari a les persones amb problemes de salut mental (...) D’altra banda, és una de les empreses més grans de Reus. Som 2.500 professionals, 1.000 a la ciutat i la resta arreu de la demarcació. I això fa que el Pere Mata tingui una xarxa d’atenció a la salut mental provincial, és un òrgan d’influència centrat a Reus, on tenim les direccions mèdiques, l’administració, la unitat docent, i la facultat de medicina.
Com ha canviat el tractament a persones que tenen problemes de salut mental?
Ha canviat moltíssim. El 1994 la salut mental, que depenia de les Diputacions, va passar al Departament de Salut i vam tenir un pressupost més alt. I des dels anys 70 els tractaments farmacològics van anar en augment. Això va permetre que els llavors anomenats manicomis, que eren establiments totalment tancats, comencessin a obrir-se. El que abans eren ingressos de per vida, ara pràcticament ja no existeixen (...) Fa 50 anys hi havia 1.600 malalts, i ara encara atenem uns 300 malalts històrics crònics de llarga durada i que de mitjana tenen 80 anys. Tenen la vida muntada aquí i hi ha una impossibilitat total de reinserció laboral, social i també familiar. Tots els que podien externar-se ja han sortit.
L’objectiu és que puguin reinserir-se a la societat?
Sí, i que siguin més autònoms, encara que és molt difícil. Precisament l’objectiu de la Fundació Pere Mata és la reinserció de persones amb problemes de salut mental. Si a més de l’estigma, resulta que hi ha una situació d’atur tremenda, és difícil de resoldre (...) ara tutelem a 700 persones i als tallers de treball son 110 empleats. Són tallers que funcionen molt bé però cal subvencionar-los perquè puguin subsistir.
Ha augmentat el nombre de persones amb problemes de salut mental en els darrers anys?
Hi ha els mateixos o més. Atenem a 25.000 persones de les 800.000 que hi ha a la província. D’aquestes 25.000 hi ha casos de persones que en un moment donat tenen un desequilibri o bé un trastorn i s’han d’ingressar de forma puntual. A la Unitat d’Aguts a l’any tenim 3.500 urgències, però tan sols queden ingressades unes 1.000 persones i amb una estada mitjana de 17 dies. És una dada molt rellevant (...) El 90% de les persones que obtenen l’alta no cal que tornin a reingressar mai més (...). La demanda dura és la de sempre. Sí que és probable, que en aquests darrers anys, arran de la crisi hi hagi hagut moltes malalties menors, depressions, angoixes... i això ha creat més visites i més pressió assistencial.
Funciona el model públic-privat? Últimament s’ha posat en dubte.
Sí, els resultats des del punt de vista assistencial són molt bons. Des de fa molts anys no tenim cap penalització pel compliment del contracte assistencial. Tota l’atenció a la salut mental ve planificada per la Regió Sanitària i des del grup se segueixen al 100% les directrius que marca el Servei Català de la Salut (...) Passem dels 100 milions de pressupost global. El 75-80% dels excedents econòmics que tenim cada any sempre reverteixen en millores a la xarxa sanitària. Totes les construccions fetes en els últims 25 anys en aquesta xarxa externa, han estat pagades íntegrament pel Grup Pere Mata (...) Defensem el model sanitari català públic-privat. El que demanem des de l’entitat és que se’ns valori per la feina feta, no per la propietat.
La investigació i la docència són altres dels seus objectius.
Sí, estem molt orgullosos de ser un Hospital Universitari, això ens prestigia i és enriquidor perquè estem al dia en l’àmbit científic. Som un rara avis perquè a més, tenim una unitat docent amb capacitat de formar especialistes (...) La nostra biblioteca de psiquiatria és la més important d’Espanya. Però sí que ens agradaria poder tenir més recursos per destinar-los a la investigació.
Quins són els reptes de futur?
El nostre repte de futur és la continuïtat, hi ha una manca de recursos brutals, el sector de la salut mental encara està infravalorat i falta pressupost. La sensibilitat vers la salut mental ha de millorar molt. Més que l’assistència, el gran problema és la reinserció, hi ha d’haver molts més tallers, residències i pisos, de manera que es pugui normalitzar en el teixit social (...) Ara també falten psiquiatres. però vull acabar ressaltant que el salt històric ha estat importantíssim, i estem en el camí positiu.