Tal dia com avui, 30 de desembre, de fa 154 anys es declarava oficialment mort el general Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870) després de ser tirotejat al carrer del Marqués de Cubas de Madrid, en sortir del Congrés dels Diputats. Per commemorar l’efemèride, aquest dilluns al matí s’ha realitzat un homenatge al mausoleu del militar i polític català –al Cementiri General de Reus–, de la mà de membres del projecte General Prim, Sugranyes i Voluntaris Catalans (V.C.), amb una ofrena floral. Un record a «la seva memòria», deia Alfredo Redondo, un dels membres de la iniciativa.
L’acte va servir per presentar el projecte Prim, Sugranyes i V.C. Una iniciativa que vol aprofitar que aquest 2025 es compleixen 165 anys de la fi de la Guerra d’Àfrica –en la qual tant Joan Prim com Victorià Sugranyes van jugar un paper important– per organitzar tota una sèrie d’activitats, com exposicions, col·loquis i xerrades que apropin aquestes figures i el mateix conflicte bèl·lic entre Espanya i el Marroc a la ciutadania.
A més, l’efemèride també coincideix amb l’Any Fortuny, en el 150è aniversari de la mort del pintor reusenc, que també guarda relació amb la Guerra d’Àfrica. I és que va rebre l’encàrrec de documentar gràficament el conflicte. «I la idea és que es puguin treballar conjuntament les dues efemèrides», exposava un altre membre del projecte, Aleix González. Al final, «aquest grup de recreació neix amb l’objectiu de donar a conèixer, no només la figura del general Prim, sinó també els fets, la societat, la medicina... Com es vivia a Reus al segle XIX», afegia Alfredo Redondo. Així mateix, també es planteja fer una recreació de la benvinguda que es va fer a Reus als Voluntaris Catalans el 1860, després d’arribar d’Àfrica. Per ara, el projecte ja compta amb la col·laboració d’entitats, com Bravium Teatre i es busca també la de l’Ajuntament de Reus. Els actes es donaran a conèixer més endavant.
Aquest mateix dilluns, els presents han fet un minut de silenci que s’ha trencat amb un «honor i glòria al general Prim».
Vuit persones que van obrir foc a ple carrer
El 27 de desembre de 1870 a la nit, Joan Prim i Prats sortia del Congrés dels Diputats «després d’haver establert els diners que havia de cobrar el nou monarca Amadeu de Savoia, després de la revolta de 1868 que va suposar el destronament de la reina Isabel II», ha exposat Alfredo Redondo. Va ser a pocs metres del Congrés, ja al carrer del Turco (actualment de Marqués de Cubas), on vuit persones van obrir foc al punt de les 19.52 h. El general Prim aquell dia anava amb carruatge, pel temps hivernal i la nevada intensa. L’atemptat va ocórrer poc abans d’arribar a la intersecció amb el carrer d’Alcalá, quan dues berlines es van creuar i d’on van sortir quatre persones i quatre més, del portal número 1 del carrer del Turco.
La mort es va decretar oficialment el dia 30 de desembre. «Però ho diem entre cometes perquè recents estudis i investigacions determinen que el general Prim deuria morir el 27 a la nit o el 28 de desembre a la matinada a conseqüència del xoc hipovolèmic agreujat pels dolors de les diferents ferides que va patir provocades pels trets dels vuit assassins que van fer disparar els seus trabucs», detallava Redondo. Els vuit homes estaven dirigits per l’escorta de Serrano (en aquell moment, regent), José María Pastor Pardillo, i els seus noms apareixen al sumari de la causa judicial que es va dur a terme per descobrir els noms dels assassins. «Cinc anys d’intensa feina van posar noms i cognoms a aquests assassins», afegia Redondo.