L’escriptor Ramon Gomis va publicar el 1998 El Gabriel Ferrater de Reus, on va abordar la infantesa, l’adolescència i els primers anys de joventut de Ferrater, amb una gran tasca de documentació. Temps després, torna a la càrrega amb la figura del poeta i aquest cop en format d’assaig. El jove Gabriel Ferrater, la llegenda és el nou llibre de l’escriptor, en el qual desmunta detalls biogràfics que han fet el que Gomis considera «una llegenda» del també traductor, «creada per ell mateix amb el suport de la família i els amics». Així doncs, ens endinsem en un treball de camp de Gomis dins l’univers ferraterià.
Com sorgeix escriure el nou llibre, anys després d’haver-ne fet un altre de Ferrater?
Hi havia detalls biogràfics que crec que em vaig empassar i posar al primer llibre i en aquest assaig els he volgut, diguem-ne, desmitificar. Rere passatges de la seva vida, hi ha molta història i el que he volgut és explicar-la i analitzar-la. He aprofundit en certes coses que crec que són determinants, com ara detallar la nissaga, la importància que tenien a Reus aquestes estructures formades per tres generacions. I, temps enrere, la dels Ferraté, va ser molt important. Gabriel Ferrater, amb erra, havia creat la seva pròpia llegenda, en part gràcies i a través d’aquesta nissaga.
De quina manera?
Era una pràctica relativament habitual, molts escriptors i pintors ho han fet això de crear una llegenda i engrandir certs passatges de la seva vida. Picasso, per exemple. Em vaig adonar que volia fer un llibre desmuntant mites de coses que explicava Ferrater a les entrevistes, afirmacions que sovint la família també secundava, que directament no tractava o, fins i tot, oblidava convenientment.
Incorpora tasca de documentació en el llibre. Quin treball de camp ha fet?
Abans de posar-m’hi, havia tornat a anar a Bordeus i a Lió a consultar documentació i, rumiant, vaig adonar-me que allò que havia sentit en xerrades de l’Any Gabriel Ferrater eren diferents versions de la seva història. Va ser llavors quan vaig decidir que volia fer una jo.
Sovint parla, a l’assaig, de ‘trampes’ posades per Ferrater. Com va triar quines posar?
Vaig optar per les més importants i de les quals podia anar estirant fils. Per exemple, en Gabriel Ferrater parla molt dels Ferraté de la branca del pare, però no aprofundeix en la de la mare. La família deia que la procedència era industrial, que eren seders a Lió, però en comprovar-ho personalment, vaig trobar que sí, que eren seders, però d’Almoster.
També ha fet cerca de si realment Ferrater va enviar-se cartes amb Sartre. Com va anar?
No vaig trobar cap carta de Sartre. Vaig mirar per tot arreu, fins i tot vaig trobar les notes i comentaris fets per professors a Ferrater, però de Sartre, res de res. Els arxius francesos, he de dir, que són molt bons i em van ajudar molt.
També fa èmfasi al llibre en el Ferrater autodidacta que no esmenta mai el pare com a guia...
El pare se l’estima molt, no vol que vagi al front i fa tot el possible per protegir-lo. Quan ell i els germans són petits crea un volum amb lectures importants i tenen una gran biblioteca a casa. El pare tenia molt a veure, en la seva educació.