- Com va començar la seva relació amb l’acordió diatònic?
- He fet música tota la vida i sempre piano. A casa sempre han tingut instruments de música i quan vaig acabar la selectivitat m’hi vaig endinsar de ple. En descobrir l’acordió diatònic, em va captivar. El vaig descobrir a través dels discos del Kepa Junkera, que de fet ha col·laborat al meu nou disc. Vaig deixar el piano en un segon pla. Així doncs, vaig rebre classes d’acordió diatònic. I, en poc temps, vaig començar a donar-les jo a l’aula Sons de Reus. Esdevé una bona eina per educar els alumnes musicalment i no és gens convencional. Ara ja farà uns 15 anys. De fet, dono classes a diferents indrets del territori. Per exemple, a l’Escola de Música de Tarragona, a Lleida, Vila-seca...
- També acaba de treure el seu primer treball en solitari, 14 km, oi?
- Exacte. Anteriorment, però, ja n’havia fet un parell amb un grup que es deia Txala, amb seu a Reus. Farà just una setmana i escaig, he tret el disc nou, que m’ha portat dos anys de treball a l’estudi. He tingut la sort de comptar amb músics de primer nivell que han col·laborat: Xabi Aburruzaga, Francesc Aguilera, Eudald Anguera, Fiona Anguera, Miquel Biarnés, Lluís Chabuch, Albert Carbonell, Kepa Junkera, Alexis Lanza, Xavier Macaya, Jaume Martínez, Sergio Menem, Olga Pes, Xavier Pié, Joan Reig, J.M. Ribelles, Miquel Rojo, Francesc Sans, Nando Taló i Josep Valldeneu.
- Caram!
- N’estic molt orgullós. La banda que m’acompanya, a més, està formada pel pianista Jorge Varela, el baix elèctric Isidre Sans, David Rincón a les percussions i l’Hèctor Berberide amb els instruments de corda. Pel que fa al disc, és de caire instrumental i engloba estils molt diferents, això el fa polièdric i multidisciplinari. La cançó que li dedico a la meva filla, que du el seu nom, Fiona, té un punt més proper al jazz, però també hi ha de més ètnics, tradicionals i moderns. És una fusió de gèneres que he conegut des de petit. També hi ha cançons que diuen molt de mi, n’és el cas de Record esborrat, que parla de la meva àvia, que morí d’alzheimer. Vaig recuperar una cinta del 1986, on ella cantava, sobre això he fet una melodia. El disc té, doncs, un punt nostàlgic i emocional. Els 14 kilòmetres parlen d’aquest petit cercle on em moc, seria la distància que hi ha entre Mont-roig del Camp i les Borges del Camp. Indrets que m’estimo.
- Què suposa aquest nou treball?
- El final d’un inici. A l’estudi he agafat temes nous, a través de col·laboracions, però també temes que ja tenia. Els he posat una mica en ordre i és el fruit de tota la temporada que fa que toco l’acordió. Aquest nou disc és l’inici de tot un projecte vital. Començaré a presentar 14 km el 4 de juny al Teatre Municipal de Valls i tindrà la seva continuïtat a Reus el 5 de novembre i es durà a terme al Bartrina. En aquest cas, serà la festa commemorativa dels 14 kilòmetres, on els col·laboradors del disc vindran i tocaran en el marc del festival Accents de Reus i a Tarragona, més endavant. Tot plegat serà el tret de sortida del projecte.