Setmana Santa i vacances van agafades de la mà. Uns dies en què per a molts és oportunitat per quedar-se a casa i connectar amb la mateixa espiritualitat, n’hi ha d’altres que aprofiten a escapar-se i viatjar.
Reus està fent una aposta per a elevar els seus atractius turístics i, encara que quedi lluny de grans capitals amb centenars de milions de visitants, pot treure pit del treball de formigueta que s’hi fa.
Palplantats a la plaça Mercadal, els turistes surten del Gaudí Centre, on hi ha l’oficina de turisme. Hi ha prou cua. La majoria demanen informació, agafen tiquets per alguna visita o s’animen a visitar el mateix edifici.
La primera parella que em creuo són ucraïnesos. Viuen des de fa uns anys a Segur de Calafell i van a correcuita perquè fan tard a una visita guiada al campanar de la Prioral de Sant Pere. «Tenim molt bones referències de Reus, diuen que aquí va néixer Gaudí» diuen entre riures, perquè no volen entrar gaire en polèmiques. Expliquen que l’arquitectura és el que més els crida l’atenció, i per això també visitaran la Casa Navàs.
Mentre entro al Gaudí Centre, coincideixo amb dues jubilades a l’ascensor. Venen d’Alacant amb l’Imserso. «Estem a Miami Platja i hem agafat un taxi per a veure tot el que està relacionat amb Gaudí», diu una d’elles. És curiós com tots parlen en algun moment o altre de l’arquitecte. El mateix passa amb una família, que ve des de Palència.
Una vegada estem dins, els perfils de visitants són molt diversos. Això sí, no els falta l’audioguia. Un dels grups és una família portuguesa que estan passant aquesta Setmana Santa a Salou: «Vam visitar Barcelona i ens vam quedar amb les ganes de conèixer més sobre l’arquitecte», diu la mare. El Gaudí Centre és la seva primera parada a Reus, però passaran el dia tombant per la ciutat. El Gaudí Centre, encara que porti el nom de l’arquitecte, també és un espai que dona importància i visibilitat als altres monuments de la ciutat. En una de les projeccions, de fet, es parla sobre Domènech i Montaner i les seves construccions a la ciutat: la Casa Navàs o l’Institut Pere Mata. Tots aquests atractius tenen un aspecte en comú: en els últims anys han viscut un gran impuls en els continguts que ofereixen al visitant, una revolució per a fer més úniques les visites que s’hi realitzen. Les noves tecnologies hi han irromput i hi donen un toc de novetats, però sobretot hi ha l’oportunitat d’endinsar-se més en la història. Molt més.
Una altra família ve des de Sant Celoni. En el seu cas, han passat uns dies a les Terres de l’Ebre i, de tornada cap a casa seva, han volgut aturar-se a Reus. «La nena ha treballat Antoni Gaudí i ha volgut conèixer més a l’arquitecte», diu la mare. La petita no s’ho pensa i afegeix, orgullosa, que té «un quadern sobre Gaudí que ja he acabat». L’interès pel geni és intergeneracional.
Per a sortir del Gaudí Centre m’he de tornar a fer pas entre els turistes que fan cua per a demanar informació. Compra de tiquets, preguntar com es pot arribar a alguna població veïna... Hi ha aspectes que la tecnologia encara no substitueix.
«Com ha anat la Setmana?», pregunto quan surto a una de les tècniques que atén els visitants. «No hem parat», em respon. Reus no s’atura. Menys encara quan es tracta d’obrir portes a visitants.
