La matemàtica reusenca Eva Miranda, catedràtica i directora del Laboratori de Geometria i Sistemes Dinàmics a la UPC, parla del paper de la dona en la ciència, el biaix de la intel·ligència artificial i l’efecte Matilda, a prop del Dia de la nena i la dona en la ciència.
Com és ser una dona científica?
Hauria de poder dir que és igual que ser un home científic, però no ho és. Si ets dona, ho tens més difícil: més càrregues a nivell familiar, entorns masculinitzats i que se’t qüestioni molt més. T’obliga a invertir temps justificant-te i és esgotador. Resulta fàcil donar per fet que les dones no podem arribar a dalt de tot.
Per què passa això?
Un factor és el social. Tradicionalment, les dones no es visibilitzaven com algú que fes ciència. I ara tornem a temps perillosos perquè la intel·ligència artificial també té un biaix.
Algun altre factor?
Hi ha un factor familiar: en moments de crisi, per protegir les filles d’un entorn masculinitzat se’ls aconsella que els aniria millor una altra cosa. Això frena, d’entrada, que hi hagi més dones estudiant les carreres científiques. Després, si aconsegueixes una plaça, sempre algú diu ‘clar, és perquè és dona’. Posem per cas, no sé, la recerca pel càncer: quin sentit té que el 50% del talent no hi pugui contribuir? I cada cop que al món hi ha un conflicte, fem un pas enrere en la igualtat que passa factura en les generacions posteriors.
I vostè, quan va començar a estudiar, va veure’s sola? Va pensar en algun moment que no era el seu lloc?
Llavors, no passava tant això. Com pot ser que estiguéssim millor? Quan jo vaig a estudiar hi havia un 40% de dones. Ara, les sortides de ciències s’han diversificat mentre que, abans, els pares pensaven que les dones que feien aquestes carreres acabarien sent professores, i allà sí que apareix la imatge de les dones cuidadores.
Quants sostres de vidre ha hagut de trencar?
Molts. Poso exemples. Els premis nacionals d’investigació, quantes dones els guanyen? Qui proposa els candidats, recordarà els noms de tots els homes abans de pensar en una dona. És una roda: si no veus prou dones a dalt, no sents que tu hi puguis arribar.
Sempre es diu que falten referents moderns. Vostè n’és un?
Sí. L’any passat, em van trucar de Casio per sortir en una calculadora. Sembla que no, però això és el que compta. Mon pare va regalar una d’aquelles calculadores a una noia. A ella li feien bullying. Un dia, va ensenyar la calculadora i va dir ‘jo conec aquesta científica que surt aquí’, i el bullying es va aturar, Ara, Redessa ha posat el meu nom a una sala. Són triomfs de les dones.
La intel·ligència artificial discrimina?
Estic a favor de la intel·ligència artificial i està per ajudar-nos en el nostre dia a dia. Però ve carregada dels nostres prejudicis i no els esborra, té uns algoritmes que no estan prou millorats. Si vaig a Boston i demano en una classe, en anglès, ‘draw a scientist’, segur que veig alguna dona, alguna Marie Curie. Però li pregunto al ChatGPT i decideix que no. I és un problema.
Què és l’efecte Matilda?
Cada dia de la meva vida l’estic aguantant. Explico unes anècdotes. Tinc molts alumnes de tesi amb els quals he escrit articles. I el fet que els meus alumnes siguin nois fa que sovint, en entorns on no em coneixen, algú em digui ‘clar, però això ho vas fer amb el senyor tal’. Això demostra que els noms femenins tiren enrere. Un cop estava fent una xerrada d’un resultat meu i em deia ‘oh, és el resultat de Miranda’. Jo li deia ‘sí, sí’. I ell insistia. Seguia buscant Miranda, creia que seria un home, no podia imaginar-se que fos jo.
Quin consell li donaria a una nena que vulgui dedicar-se a la ciència?
Que s’hi llanci. Que s’oblidi de tot i que faci el que vulgui. Es trobarà problemes, sí, però hi passarà per damunt. Només tenim una vida.
