Entitats ecologistes han denunciat que la mala gestió del govern de la Generalitat respecte dels recursos hídrics hagin portat a una falta d’aigua, perquè asseguren que «d’aigua, no en falta».
Els col·lectius que s’han unit per a denunciar aquesta situació són Aigua és Vida, la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el Gepec-EdC, tot plataformes ecologistes i, en conseqüència, dels recursos del territori.
A hores d’ara, hi ha diversos projectes sobre la taula pensats per a regenerar o recuperar aigua de diferents fonts. Per exemple, una dessalinitzadora al Foix (Garraf) o la planta regeneradora de la depuradora de Reus (EDAR).
Tot i això, els ecologistes apunten que, avui dia, hi ha l’aigua necessària per a cobrir el dèficit hídric, sense haver de fer grans obres costoses (com dessalinitzadores o potabilitzadores). Segons ha exposat Quim Pérez, portaveu d’Aigua És Vida, la regeneració d’aigua de les depuradores del Camp de Tarragona tenen un potencial de generar 32 hm³ anuals. Diu que això, juntament amb altres mesures d’estalvi, és suficient per garantir l’abastiment. Per aquest mateix motiu, si la gestió s’hagués fet «adequadament i a temps» (és a dir, fa anys i no amb la sequera a sobre), hi hauria aigua «suficient» per abastir el territori.
Les entitats ecologistes han dut a terme un estudi que diu que l’excedent que el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) té sobre l’aigua que pot agafar del riu Ebre és superior al potencial de la futura dessalinitzadora del Foix. Segons les dades que han proporcionat, el CAT té una concessió de 94,74 hm³ anuals, que podrien ampliar-se fins als 126 si fos necessari. Tot i això, només se’n distribueixen 75. Fent càlculs, hi ha un excedent de 20 hm³ anuals, que és just el dèficit que preveu l’Agència Catalana de l’Aigua de cara al 2039. Alhora que es parla d’una obra evitable, com la dessalinitzadora, diuen que la regeneradora de Reus sí que és útil: amb tota l’aigua que ara se’n va al mar i que podrien reutilitzar per a regar tots els pagesos del Baix Camp i, diuen, evitar el traspàs d’aigua del riu Siurana a Riudecanyes.
El cas de Reus
Andreu Escolà, del Gepec-EdC, també ha estat contundent: «D’aigua no en falta, hi ha una mala administració». Apunta que una planta com la que s’ha de construir a Reus fa anys que es planteja, però que no els ha entrat les presses fins que la sequera ha estat extrema i els pagesos ho han necessitat.
Avui dia, i segons els ecologistes, des de la depuradora de Reus es llencen al barranc de Barenys fins a 300 litres/segon (l/s), una aigua que acaba al mar a Salou i que, per tant, no se li dona cap mena d’ús.
«La planta regeneradora d’aigua es va anunciar, però encara s’està redactant el projecte, no s’han licitat les obres», explica Escolà, volent evidenciar que s’ha anat tard en voler engegar el projecte. La Generalitat calcula que la planta podria estar operativa l’any 2027.
Els activistes veuen amb bons ulls el projecte, sobretot tenint en compte que és una «alternativa viable per a garantir l’aigua als regants i a la ciutat de Reus». Ara bé, de la mateixa manera, demanen a l’Ajuntament de Reus que, com a gran participant de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, una vegada puguin obtenir aquesta aigua de la planta, equilibrin el seu consum d’aigua del Priorat i en deixin més per al Riu Siurana. «Avui s’estan enduent entre 500 i 600 l/s del Siurana a Riudecanyes, quan al riu se’n deixen 60 l/s. Reus llença una aigua a Barenys des de fa trenta anys que no s’ha volgut gestionar i la sequera ha demostrat que Reus no necessita l’aigua del Siurana», ha manifestat Escolà.
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Matilde Font ha explicat que l’Ajuntament de Reus ha sol·licitat una nova concessió d’aigua de boca del CAT. En la seva opinió, aquesta ampliació del subministrament ha de ser «a canvi de que regenerin de la depuradora perquè els pagesos la puguin fer servir», i així que no hagin de dependre de la del riu Siurana. Per la seva banda, consultats pel Diari, l’Ajuntament de Reus ha desmentit que s’hagi fet cap petició per augmentar el cànon.
«Societat amb aigua infinita»
Per tot el que s’ha exposat, Pérez diu que no estan d’acord amb l’estratègia que el Govern està seguint en matèria d’aigua. «Aposten per infraestructures costoses i insostenibles: la dessaladora té un gran cost energètic i tindria un gran impacte en la factura de l’aigua. No aposta per mesures de gestió de la demanda d’aigua ni per la millora de l’eficiència de la xarxa d’abastament: mentre al Priorat estan consumint 90 litres per persona i dia, al Tarragonès augmenta fins als 130», diu el representant d’Aigua és Vida.
Han aprofitat l’ocasió per a denunciar l’arribada d’indústries i nous negocis al territori que «gastaran molta aigua». «El plantejament del Govern és d’un creixement infinit. El consum d’aigua per hotel són 500 litres per persona. Aquests anys de saquera he vist festes d’aigua en alguns ajuntaments, mentre la majoria de la ciutadania gastàvem 60 litres per persona cada dia», denuncia Pérez.
Escolà també ha denunciat la poca coherència, segons ell, en les inversions. Explica que, mentre es van destinar 17 milions d’euros per a canalitzar el barranc de Barenys i així evitar inundacions de tota l’aigua que baixa de la depuradora de Reus, «es podrien haver invertit abans en la planta regeneradora. D’aquesta manera, l’aigua del barranc es reutilitzaria, no baixaria tanta i no hi hauria inundacions».
Amb tot, demanen que el Govern revisi la seva estratègia i aposti per un model de gestió més sostenible i just per al territori.
