Agafar l’autobús Reus-Tarragona a l’avinguda de Salou i arribar puntual al lloc és pràcticament «missió impossible». El col·lapse del servei a primera hora obliga els usuaris a acudir a les andanes amb «fins a 50 minuts d’antelació» –el trajecte és d’uns 20– per mirar d’assegurar-se un lloc en algun dels autobusos. Molts no ho aconsegueixen a la primera, es queden a terra perquè els vehicles van plens i han de «guardar tanda i esperar que passi el següent autocar» per tornar a intentar-ho.
Els viatgers formen cues que arriben a tocar del carrer Joan Miró. Quan pugen al bus, sovint, han de fer els 14 kilòmetres que separen ambdues ciutats dempeus al passadís o asseguts a les escales d’entrada i sortida. La necessitat d’accedir a una plaça genera tensió i discussions. Fer tard a la feina o a les aules perquè el servei «no va bé» és «el pa de cada dia». N’hi ha que acaben recorrent al taxi quan ja no poden demorar-se més.
Els passatgers denuncien la precarietat d’aquest servei «vital» al territori i ubiquen un «empitjorament» del funcionament «des de principis de setembre».
Fonts de la Generalitat van apuntar fa un parell de mesos a aquest rotatiu que l’empresa que opera la connexió Reus-Tarragona ja aplicava «reforços puntuals» i que, com a mínim en aquell moment, no se’n posarien més. I van precisar que, amb tot, hi havia previst «monitorar les dades» exactes del corredor per determinar si calia «prendre alguna mesura». Els usuaris asseguren que, en aquest temps, «no s’ha notat cap millora».
El Diari passa un matí a l’estació constatant in situ els problemes que el servei arrossega. «L’altre dia, vaig plantar-me aquí cap a les 7.20 per agafar el bus de les 8.10 hores, però també va fer tard. Els autocars arriben plens des de Reus Centre i qui no pot més agafa un taxi», lamenta la Rita Mazuchini, que empra el corredor dos cops a la setmana per treballar a Tarragona. «La cua surt de l’estació. Anar dret és una gran sort. He vist joves plorar perquè no arribaven als exàmens», diu.
El Yeray Blanco i la Dikra Jadiani estudien al Vidal i Barraquer. «La setmana passada vaig tenir tres faltes seguides a classe pel bus. I no ens les justifiquen. De vegades, ens quedem sense anar a l’institut», es queixa el noi. Tot i haver fet cap a l’avinguda de Salou «20 minuts abans», a ambdós els aturen a la porta del primer autocar que arriba. Ja no hi caben.
La Marina Herrera i la Irene Martínez van a classe. «Hauríem d’entrar a les 8, però sempre fem tard per culpa dels autobusos. I això que venim abans. Però estan saturats i hem d’esperar diferents autocars fins que en passa un que sí que pot agafar-nos», lamenten. Els viatgers s’organitzen com poden per respectar el torn i sorgeixen conflictes.
«Sempre hi ha moltíssima gent i només pugen 10 o 15 persones a cada freqüència. Ja sabem que és així», critica l’Alondra Guevara, una altra usuària. No hi ha manera d’esquivar les disfuncions de l’enllaç: «Entro a la feina a les 8.30 i surto de casa a les 7.30 hores, però no és suficient. Els horaris no es compleixen i, al matí, encara no hi ha ningú a l’oficina per preguntar sobre la situació. Falten busos i ningú sap quan arribaran», exposa la Rumi Peneva.
La Marisa Díaz, també passatgera, ja no pot més. «És un desastre. No ocorre mai que arribis i pugis al bus. Si hi ha reforços, aquí no arriben. I de tornada de Tarragona al migdia encara és pitjor: semblen les cues de la postguerra», relata.
