Han passat més de quaranta anys des de que es posava sobre la taula, per primera vegada, la necessitat de protegir les Muntanyes de Prades com a Parc Natural. La reivindicació mai ha quedat al calaix, i els 22 municipis i consells comarcals que integren administrativament el conjunt orogràfic d’aquest espai han treballat de forma persistent per recordar aquesta necessitat. Han hagut de passar quatre dècades, però s’ha posat, finalment, fil a l’agulla: dissabte, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, anunciava el compromís i explicava que en breu s’iniciaran els treballs per tramitar la declaració del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades.
L’anunci és important pel territori, tot i que el procés s’allargarà, almenys, durant tres anys. Per a alcaldes de la zona és massa temps, tot i que al final es valora que, per fi, comenci a ser una realitat. En tot cas, la futura declaració com a Parc Natural, per un costat, dóna resposta a una reivindicació històrica, però, sobretot, és important perquè representa una protecció que ha de garantir la conservació dels valors naturals i culturals del «territori forestal continu més extens de la Catalunya mediterrània», tal com han recordat en reiterades ocasions els municipis afectats en mocions i manifestos. Es tractaria, d’aproximadament, 260 quilòmetres.
Però què és exactament un Parc Natural i en què es diferencia respecte altres proteccions? Des de la Generalitat es defineix com a «espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants». Així doncs, la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha de garantir la conservació dels valors naturals i, alhora, que això sigui compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos mantenint, també, les activitats tradicionals dels habitants dels municipis que integren la zona, que en són 22 de cinc comarques diferents (Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Garrigues i Priorat).
Per tant, el Parc Natural ha de vetllar pel medi ambient, però també posa l’accent en l’activitat econòmica del territori, buscant un equilibri, «de manera que l’existència d’aquest parc i la seva gestió esdevinguin factors de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un desenvolupament sostenible d’aquests municipis i comarques», es destaca des d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
Actualment, les Muntanyes de Prades ja gaudeixen de diverses figures de protecció: unes 30.700 hectàrees conformen l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades. Un tipus de protecció que es basa en la conservació de la biodiversitat. A més, l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades conté diverses figures de protecció, com el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet (objectiu de preservar l’entorn del monestir cistercenc). També forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa.
Ara, però, si es treballa per la declaració com a Parc Natural, es fa un pas més enllà i es garantirà la conservació dels valors naturals i culturals. També cal destacar que la notícia transcendeix pocs dies després de l’ampliació de l’àrea de protecció lumínica del Parc Natural de Montsant fins a 32 municipis, d’entre els quals, molts dels que conformen el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, com Prades, Capafonts, l’Albiol, l’Arbolí, Mont-ral o la Febró. Una manera de també preservar l’espai natural.