El Senat ha demanat a Cabacés (municipi del Priorat) que corregeixi la grafia i passi a anomenar-se ‘Cabassers’. La sol·licitud està firmada per Carles Mulet, del grup parlamentari d’Izquierda Confederal (Més per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai i Agrupación Socialista Gomera). Al document, exposa que la dictadura franquista va canviar l’ortografia –també d’altres municipis com Capmany, Lladó (tots dos a l’Alt Empordà) i Rialp (Pallars Sobirà)– i que els noms correctes són: Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb. «Han de ser inclosos al catàleg d’elements contraris a la Memòria Democràtica i s’ha de procedir a al seva retirada», s’afegeix al text.
L’alcalde de Cabacés, Jaume Pujals, recorda que l’Ajuntament està treballant en un reglament de participació ciutadana per tal de poder fer una votació entre tots el veïns. «Si surt el ‘sí’, farem el canvi», assegura. Destaca, no obstant, que no és una qüestió «prioritària» i que la grafia «no és només una qüestió normativa, sinó que és també sentimental. La gent se l’ha fet seva i un canvi necessita una transició». Sobre la relació amb la dictadura, Pujals, d’Independents per Cabacés-Acord Municipal (IpC-AM), recorda que «el topònim s’ha escrit de diverses formes al llarg dels anys i, abans de la guerra, ja s’havia escrit ‘Cabacés’ i la mostra és el nom de la cooperativa». Va ser posteriorment, l’any 1933 i fins al 1939 que es va assumir la grafia Cabassers, però amb el franquisme es va retornar a la que s’utilitza actualment.
La plataforma Cabassers.org fa temps que treballa perquè el nom del municipi passi a ser ‘Cabassers’, havent recollit prop d’un centenar de firmes. I és que destaquen que es tracta d’una qüestió ortogràfica. De fet, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) posa com a exemple de falta ortogràfica aquest cas. Però des de l’Ajuntament es vol deixar clar que «no volem cap imposició, sinó que els veïns ho decideixin».
