Reus es quedarà, per ara, amb un sol jutjat social, «saturat» i amb un temps de resposta d’aproximadament un any i mig. El degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, Sergi Guillén, recorda que tenien el compromís que se’n crearia un de nou, «però ja podem avançar que no serà així, s’ha diluït».
L’escenari es desdibuixa amb l’entrada en vigor, el proper 3 d’abril, de la nova Llei d’Eficiència de la Justícia. Llei que ha de suposar una reforma del sistema judicial, amb la creació de tribunals d’instància que reemplaçaran els jutjats unipersonals (integrats per un sol jutge), el que hauria d’agilitzar els procediments. «En teoria, això ho ha de canviar tot», diu Guillén, ja que els procediments ja no dependran d’una sola persona, com passa ara.
No obstant, i tot i que «a nivell organitzatiu, la idea és coherent», a nivell pràctic, el degà del Col·legi de l’Advocacia de Reus ho veu «molt complicat» i avança que no se solucionaran els problemes actuals de saturació en general, i els del Jutjat Social en particular.
Sobre concretament aquest jutjat, el col·lapse es deu a l’alta demanda, explica Sergi Guillén. Aquest és l’òrgan competent per resoldre procediments relacionats amb qüestions laborals i de la Seguretat Social, i si la càrrega de treball està estipulada en 800 assumptes per any, a Reus aquesta xifra se supera en més d’un 92% i arriba als 1.540 assumptes, segons l’última memòria disponible de l’Audiència Provincial de Tarragona, corresponent a l’any 2023.
De fet, el Jutjat Social de Reus és el que major volum de feina ha d’assumir de la província. Tres de Tarragona rondaven, cada un, l’any 2023 els 1.300 assumptes (un 60% per sobre de la càrrega de treball prevista), mentre que el Jutjat Social número 4 de Tarragona superava el volum de feina en un 6%, tenint en compte que es va posar en marxa just aquella primavera. El de Tortosa també se situava lleugerament per sobre de la càrrega treball prevista, en un 8%.
Tot plegat, s’acaba traduint en temps de resposta molt dilatats, que en el cas de Reus, el 2023 ja superaven l’any i mig, arribant als 17,5 mesos d’espera, sent també el jutjat social de la província amb major temps de resposta, tot i que en la resta també se supera l’any.
Reus, una plaça de pas
El president de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, Sergi Guillén, assenyala l’alta demanda com a causa d’aquesta saturació al Jutjat Social. Però, alhora, recalca el dèficit generalitzat que hi ha a la ciutat «de jutges, fiscals, funcionaris, de jutjats...». «Reus és una plaça de pas», diu contundent Guillén, que ja no ho anomena ‘mobilitat judicial’, «sinó que diria que s’ha convertit en volatilitat». Una qüestió que afecta de ple el funcionament dels jutjats i, alhora, de difícil solució. I és que exposa que a Catalunya «no hi ha cultura de funcionariat».
«La majoria d’estudiants treballaran a l’empresa privada o pel seu compte, i només una petita part es faran funcionaris», exposa. Això provoca un dèficit i les places les acaben ocupant funcionaris d’altres comunitats autònomes. «La majoria són d’Aragó o de la Comunitat Valenciana», segons Guillén, i sent la majoria d’altres punts del territori, «Reus acaba sent de pas». Si els funcionaris que aterren a Reus no s’acaben establint a la ciutat, molts acaben traslladant-se.
Del total de 16 jutjats que té actualment Reus (les darreres incorporacions van ser el Jutjat de 1a instància núm. 7, especialitzat exclusivament en família; i el núm. 8 l’any 2020), no tan sols està col·lapsat el Jutjat Social. Sergi Guillén també indica que hi ha una saturació important en un dels vuit jutjats d’instància. Segons les dades 2023 de la darrera memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona, els vuit han d’assumir una major càrrega de treball de la prevista, arribant, en algun cas, al 124% més d’assumptes ingressats del previst, i temps de resposta de més de 19,5 mesos, el 2023.
De 3.800 jutjats unipersonals a 432 Tribunals d’Instància
La nova Llei Orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia ha de suposar, a partir del 3 d’abril (quan entra en vigor) una reorganització de l’administració de justícia amb l’objectiu d’agilitzar els procediments. Tal com va precisar en el seu anunci el ministre de Justícia, Félix Bolaños, es passarà de 3.800 jutjats unipersonals (un sol jutge) a 431 Tribunals d’Instància, un per cada partit judicial existent a Espanya. Aquesta mesura ha de permetre igualar la càrrega de treball en tots els partits judicials i afavorir que els jutges i magistrats puguin tirar endavant els procediments amb més agilitat. A més, els criteris processals seran comuns per a tots ells.
