Un deute històric originat en plena bombolla immobiliària ha condicionat el rumb del CN Reus Ploms les darreres dues dècades. La pandèmia de la covid-19 va fer retrocedir el club pràcticament fins a la casella de sortida, mentre que la crisi de preus derivada de la guerra d’Ucraïna va frustrar la venda d’un terreny que havia de resoldre la situació econòmica. Malgrat aquests llasts, el Ploms es manté com un dels bastions del teixit esportiu de Reus un segle després. Més de 2.000 socis i prop de 900 esportistes, repartits entre onze seccions, són una mostra que cap contratemps ha aconseguit frenar la seva activitat. Els darrers ascensos dels equips sèniors de bàsquet i els títols estatals de natació i salvament evidencien la salut esportiva del club.
L’arrel d’aquestes dificultats econòmiques es remunta a una operació urbanística fallida l’any 2007. La promotora Proidecamp va avançar 700.000 euros per a una requalificació de terrenys que mai es va materialitzar. Amb l’esclat de la crisi un any després, el club es va veure obligat a retornar l’import mitjançant hipoteques que encara avui arrossega, i que ascendeix a 2,8 milions d’euros.
La situació es va agreujar el 2023, quan una reclamació de 270.000 euros de la Seguretat Social per impagaments acumulats va acabar precipitant l’entrada de l’entitat en preconcurs de creditors el setembre passat.
Ara, el club ultima la venda d’una parcel·la de 2.800 metres quadrats que, en paraules del president del CN Reus Ploms, Isidre Guinjoan, «permetrà eixugar íntegrament el deute i posar en marxa la renovació de les instal·lacions». Es tracta de l’espai on actualment hi ha les pistes de pàdel, i on es preveu construir habitatge dotacional. Paral·lelament, el Ploms ha elaborat un pla de reestructuració econòmica que, un cop aprovat pel Jutjat Mercantil, permetrà a l’entitat sortir del preconcurs de creditors.
Nou rumb de gestió
La junta encapçalada per Guinjoan dirigeix el Ploms des del desembre de 2015. Una de les seves primeres mesures va ser acabar amb el model en què cada secció tenia el seu propi president. «Perquè el soci pogués continuar venint ens havíem de professionalitzar. Sense una gestió empresarial no anàvem enlloc», assenyala Guinjoan, en conversa amb el Diari des del seu despatx.
A més, el reusenc destaca que la sostenibilitat econòmica del club ja no depèn únicament de les quotes dels socis. Actualment, el 60% dels ingressos provenen del lloguer d’instal·lacions i de l’organització d’activitats, com cursets d’àrbitres, casals d’estiu o estades d’equips professionals. Una estratègia que ha permès contrarestar la disminució de les subvencions públiques.
Tot plegat, en un context en què l’esport s’ha municipalitzat i on entitats privades com el Ploms juguen en desavantatge respecte als clubs que entrenen en instal·lacions públiques. «No hi ha un projecte esportiu de ciutat que inclogui els dos grans clubs», lamenta Yolanda Giménez, vicepresidenta esportiva. El focus principal, afegeix, es concentra en el futbol, mentre esports com l’atletisme perden pes.
Sense projecte esportiu de ciutat
Per això, reclama un projecte conjunt amb les escoles que permeti als infants tenir un «tastet» dels esports minoritaris que ofereixen entitats com el Ploms. «No demanem diners, sinó poder asseure’ns i construir plegats un model d’esport de ciutat que sigui útil i saludable per a tothom», subratlla Giménez.
Tot i la diversitat de seccions, el club manté una filosofia transversal centrada en l’esport de base: «Formar a través dels valors de l’esport ha estat sempre l’essència del Ploms», destaca Giménez. A més, el club col·labora amb entitats com el Grup Alba o Supera’t, que faciliten l’accés a l’esport a joves amb diversitats funcionals.
Amb més de 100 anys d’història, el Ploms continua sent una peça clau en el teixit esportiu i social de la ciutat. El club va construir la primera piscina olímpica de la província el 1932, va acollir el Campionat d’Espanya d’atletisme el 1975 i ha vist néixer esportistes d’elit en disciplines com la natació,atletisme o bàsquet. Però més enllà dels èxits, el club forma part de l’imaginari popular reusenc: «Tots els reusencs han après a nedar al Ploms», remarca Guinjoan.
Renovació d’instal·lacions
El club preveu tancar per primer cop en positiu des de la pandèmia. Amb el deute resolt, el Ploms podrà tornar a invertir dècades després. El projecte contempla una transformació integral de les instal·lacions. En una primera fase, es traslladaran i ampliaran les pistes de pàdel, que passaran de quatre a set. El següent pas serà adaptar el club a energies renovables i climatitzar la piscina olímpica. Al seu voltant, es construirà un nou edifici que substituirà l’actual on s’ubica la piscina coberta. A llarg termini, el projecte inclou cobrir l’aparcament exterior per habilitar-hi pistes poliesportives.
L’apunt: Per què ‘Ploms’?
A principis del segle XX, un grup de joves reusencs es desplaçava a Salou amb el Carrilet per banyar-se a la platja. Allà van coincidir amb Charles Pistor, un suís que els va ensenyar a nedar des de la caseta de fusta que es convertiria en la primera seu del club. Per la seva tècnica poc ortodoxa, Pistor els deia que s’enfonsaven com ‘ploms’. Aquest sobrenom va acabar batejant el Club Natació Reus Ploms, fundat oficialment el 1918. Més d’una dècada després, alguns socis cavaven a Reus amb les seves pròpies mans la primera piscina a l’aire lliure de 25 metres de la demarcació, el 1932.
