El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) avança lentament però no s’atura. En aquests moments ja ha superat la fase més inicial i ja afronta la seva aprovació inicial, prevista per l’any vinent. En aquests moments, part dels esforços estan centrats en el teixit urbà de la ciutat. Segons explicava ahir el regidor d’Urbanisme, Miquel Domingo, s’estan estudiant «noves fórmules per rehabilitar la ciutat edificada i la potenciació de l’activitat econòmica i l’impuls comercial».
I és que aquest nou POUM aposta més per la concentració i un model adaptat al cicle econòmic actual que no pas per la construcció desmesurada dels últims anys.El millor exemple es troba en l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) del Passeig Nord, que ha vist reduïda la superfície inicial al voltant d’un 20% i encara que es preveu que es redueixi més.
Altres fronts que segueixen oberts són la Via Verda, la memòria social del Pla d’Habitatge 2014-2021, dos estudis dels sistemes d’equipaments i d’espais lliures o l’anàlisi dels plans de creixement en sòl urbanitzable. Entre aquests punts hi ha equipaments tan demandats com podrien ser el baixador de Bellissens o la finalització de la rehabilitació del barri del Carme.
Tot plegat ho va donar a conèixer ahir Miquel Domingo al Consell Assessor d’Urbanisme reunit al Centre d’Art Cal Massó. Es tracta de l’òrgan que reuneix representants de la societat civil, les institucions i del teixit associatiu, en total un centenar de persones. Cal recordar que el passat més de novembre va ser quan es va iniciar el procés participatiu previ a la trobada d’ahir. En el marc dels projectes ja finalitzats es troben el catàleg de masos en el sòl no urbanitzable (format per 189 masos catalogats) o el Pla de Mobilitat Urbana.
El cinc grans èxits
De forma resumida, la informació elaborada per a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha centrar en cinc grans línies. La primera d’elles és l’eficiència en la mobilitat i, en segon lloc, la potenciació de la matriu agrícola i els valors paisatgístics. Després hi ha la regeneració del teixit urbà, la reorientació del model de creixement i la documentació gràfica digital. Aquesta última ha consistit en una tasca d’actualització del material des de l’any 1999.
