Reus va haver d’empescar-se l’aposta pel Modernisme sense poder jugar amb la millor carta de què disposava. O, més ben dit, només la va poder utilitzar de forma molt limitada. En refereixo a la Casa Navàs, una joia arquitectònica i turística de primer ordre i gairebé sense parangó en l’univers modernista. Una casa particular que els seus propietaris han conservat pràcticament intacta de com la va bastir, decorar i moblar Domènech i Montaner per encàrrec de l’acabalat comerciant Joaquim Navàs a començaments del segle XX, tot i la destrucció de la torre, el capçal i part del segon pis per un bombardeig a la Guerra Civil.
Ara fa un any, l’empresari reusenc Xavier Martínez, propietari del grup TQ Tecnol, va comprar dues terceres parts de la Casa Navàs, mentre l’altra part roman en mans de Dolors Blasco Font de Rubinat, hereva de la família Navàs-Blasco. La nova propietat ha implantat un nou model de gestió, professionalitzada i orientada a obrir la Casa Navàs al públic durant tot l’any, amb múltiples torns de visita diaris. Els primers resultats s’han donat a conèixer aquesta setmana i són espectaculars, com no podia ser d’altra manera quan el que s’ofereix és un tresor.
«Reus va empescar-se la ruta modernista, sense poder jugar a fons la millor carta que tenia. I és bo recordar que la iniciativa va néixer d’un govern de coalició Psc-Ciu»Prop de 8.000 persones han fet la visita guiada entre juny i novembre, un 476% més que al mateix període de l’any anterior, amb fortíssims creixements del turisme internacional i estatal, i una afluència també molt alta de visitants catalans i de Reus. Aquelles obertures esporàdiques concertades gràcies a la bona voluntat de la senyora Maria Font de Rubinat o del seu fill Joaquim Blasco, que accedien a obrir la casa que havien salvaguardat amb tanta passió, ja formen part del passat. Per la seva banda, l’Ajuntament hi continua col·laborant amb tasques de promoció i venda i reserva d’entrades a l’Oficina de Turisme.
Els propietaris anuncien que el seu pla no s’atura aquí i es fixen com a prioritats reconstruir la torre i el capçal de l’edifici, a més d’endegar un projecte de museïtzació i altres iniciatives destinades que la casa esdevingui també un equipament generador d’activitat cultural. Si aquestes previsions s’acompleixen, Reus podrà finalment completar el cercle de la seva oferta modernista. I si en un futur s’hi suma algun dels altres projectes que en els darrers anys s’han esbossat al voltant del patrimoni modernista, i que per diverses circumstàncies han quedat aparcats, doncs encara millor.
A la vista de com van ara les coses en política, és bo recordar que l’aposta estratègica pel Modernisme va ser fruit d’un govern municipal de coalició, amb Josep Abelló (PSC) a l’alcaldia i Tomàs Barberà (CiU) com a regidor de Promoció Econòmica. La ruta ‘Reus ciutat modernista’ es va estrenar el 1997, inspirada i emparada per la de Barcelona. Comptava amb la visita al Pavelló dels Distingits del Pere Mata, l’altra joia modernista de la ciutat, com a principal atractiu, gràcies a la col·laboració facilitada per la pròpia institució. El Patronat Municipal de Turisme que ho va impulsar tot plegat estava comandat per Eduard Ortiz (PSC) i Carles Pellicer (CiU), un binomi singular vist des de la perspectiva del temps, i amb Josep Maria Cabré de director i Dominique Ruiz de tècnica, les dues persones que més s’han escarrassat en tota aquesta història.
Però la proposta modernista de Reus quedava coixa sense el seu referent més universal. L’obertura del Gaudí Centre va permetre sumar la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí a la promoció de la ciutat i a la seva oferta turística i cultural, ja amb Lluís Miquel Pérez d’alcalde i la regidora Teresa Pallarès abanderant el projecte.
Que la iniciativa privada també hagi agafat el testimoni de l’aposta pel Modernisme i sumi esforços des de la Casa Navàs és la millor prova de la bona salut d’aquella idea gestada ja fa més de vint anys. L’èxit del Modernisme reusenc ho és també dels qui se l’han treballat i ho continuen fent.