Darrere d’una cortina amb un missatge ple de misericòrdia (nuestro perdón es amplio y generoso para los equivocados), s’hi amaga l’amarga realitat de la postguerra: exili, camps de concentració, multes, empobriment, executats. Imatges amb noms i cognoms de reusencs fins ara desconeguts més enllà del cercle més proper que van patir el que està escrit al terra del Museu Salvador Vilaseca de Reus: ‘revenja’.
Així és com comença la recent inaugurada exposició Després de la guerra. La vida quotidiana després del franquisme. Es tracta d’una aproximació a les conseqüències de la victòria franquista a través de testimonis locals –de Reus i voltants–, objectes, cartes, reproduccions de situacions que apropen el visitant al dia a dia de la postguerra, des de l’ocupació de la capital del Baix Camp per part dels nacionals, el 15 de gener de 1939, fins a finals dels anys 50.
Com descriu el coordinador de l’exposició, Salvador Palomar, es busca «el contrast dels discursos franquistes amb la realitat que es vivia». D’una banda, es mostren frases literals del dictador, discursos, publicacions i dues ràdios amb emissions de l’època, interferides de tant en tant per la Pirenaica. D’altra banda, cartilles de racionament o un plat buit amb un tall de carn virtual, representant l’escassetat d’aliments. Objectes, cartes i testimonis de persones poc conegudes, representatives de la situació viscuda.
La idea de ‘control’ és present a través de l’escola, «on s’intentava reeducar amb una forta pressió sobre la canalla», recorda el coordinador de l’exposició. També control a través del mateix calendari, «reforçant festius religiosos; afegint nous dies assenyalats, com el Día del Caudillo, l’1 d’octubre, o el Día del Alzamiento, el 18 de juliol; o anul·lant d’altres, com Carnaval». De fet, la religiositat va prendre força amb el nacionalcatolicisme i així es recorda amb una petita ‘capella’ sota la frase «por la gracia de dios», amb un gran moneda de Franco al centre. Els moviments de resistència marquen el final d’una exposició que acaba amb una imatge ben visual: l’ombra de Franco projectada sobre moltes dates, com el 23 de febrer de 1981 o l’1 d’octubre de 2017.
L’exposició és resultat de dos anys de recerca, amb una àmplia participació de particulars, fons del Museu de Reus, documents del CIMIR i fons orals de Carrutxa, amb el suport econòmic i tècnic de la Diputació i la Generalitat que han fet possible una exposició que romandrà oberta fins a començaments de 2024. I és que, com subratlla Palomar, és una mostra plena d’informació i detalls que permet fer moltes lectures i perdre’s entre els diferents espais durant hores. L’exposició es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, a la planta baixa del Museu Salvador Vilaseca, al número 59 del raval de Santa Anna.
