La queixa dels treballadors del Consell Comarcal del Baix Camp, feta pública aquest dimarts –on exigien la dimissió de la corporació per «inacció» a l’hora de resoldre la que consideren una «crisi laboral interna» per sobrecàrrega de feina o falta de millores salarials– ha fet que comenci a reaccionar algun grup de l’oposició present al ple de l’ens públic comarcal, que ha criticat la situació laboral del personal i altres temes, com ara la gestió financera i pressupostària que es fa des de l’òrgan públic.
El Partit Popular va comunicar ahir, per exemple, que demanarà, al proper ple ordinari del Consell, la reprovació del president de la corporació, Ernest Roigé, i del seu govern, format per ERC-AM, Junts-CM i PSC-CP, fruit de l’acord polític formalitzat el juliol del 2023. A la proposta a presentar a la sessió plenària, el PP vol exposar, entre altres acords, «millores en transparència i participació democràtica en els òrgans de gestió» que demanen, van dir, des de fa «ja fa massa temps».
Anant a pams, però, i pel que fa a la qüestió laboral, el personal del Consell Comarcal critica l’incompliment de promeses per part de la corporació actual, com ara no tenir encara una nova Relació de Llocs de Treball (RLT), la qual des del comitè –segons ha recordat aquest aquesta mateixa setmana– no s’ha implementat, «tot posant obstacles i incomplint la promesa de publicar les noves taules salarials al juny de 2024». La situació, a més, suma agreujants en haver-hi excedències, jubilacions i canvis de llocs feina i, per tant, no cobrir-se els llocs que queden vacants, arribant a generar una «sobrecàrrega de feina, desgast i malestar». Els empleats denuncien, per un altre costat, incompliments de promeses de reunions periòdiques i modificacions pressupostàries que es remunten a temps enrere, amb protestes fetes també l’any passat. Els treballadors, tot i no optar per la vaga, no descarten programar accions reivindicatives.
Sobre tot plegat, el PP va sumar-se ahir, a través d’un comunicat, a la reivindicació, tot dient que les condicions de treball «deteriorades» afecten «negativament el clima laboral i el funcionament de la institució». I, sobre la dimissió demanada a tots els consellers, van destacar: «Aquesta petició sense precedents s’ha d’interpretar com una crida d’auxili davant d’una situació insostenible».
La corporació, per la seva banda, no ha fet cap declaració oficial a aquest mitjà encara, almenys fins al tancament d’aquesta edició.
La gestió financera i pressupostària, d’altra banda, ha estat objecte de crítica per part de l’oposició i ahir ho va ser un cop més, i com dèiem abans, per part del PP, des d’on van manifestar que la corporació està en situació de «deriva». Al comunicat, van destacar «pràctiques recurrents d’opacitat, dèficit democràtic i greus falles polítiques». La gestió és «deficient», van descriure des del partit polític, tot fent al·lusió a la pròrroga dels pressupostos de l’exercici 2024. Els del 2023, de fet, ja es van prorrogar de forma automàtica i d’aquesta forma es continuava la dinàmica.
La vaga de Secomsa
Aquest any, doncs, ha estat mogut en l’àmbit financer a l’ens, ja que a principis de 2024, els pressupostos van impugnar-se en desestimar-se precipitadament unes ordenances de Secomsa –l’empresa gestionada pel Consell Comarcal ubicada a Botarell i encarregada de la recollida selectiva i el tractament de residus comarcals– i, en passar això, els números no sortien. Tot plegat, ha generat conflictes i tensions entre els consellers de l’equip de govern i l’oposició.
L’actual conflicte laboral es produeix en un moment en què el Consell Comarcal tancava carpeta d’un altre a finals de setembre: el dels treballadors de Secomsa, els quals van iniciar una vaga indefinida a l’estiu per millorar les seves condicions i que va allargar-se setmanes, amb imatges d’acumulació de bosses de brossa per diferents municipis.