Jaume Massó Carballido (Riudoms, 1957) és llicenciat amb Grau en Prehistòria i Història Antiga per la Univertitat de Barcelona. És funcionari en excedència com a conservador de museus de la Generalitat des de 2002, any que va entrar a treballar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. Després de 35 anys vincultat al Centre de Lectura, on ha ocupat diferents càrrecs directius, ara és el nou president de l’entitat.
- Per què no va poder dir ‘no’ a la proposta de presentar-se a la presidència del Centre de lectura?
- Perquè m’ho van demanar diferents persones del Centre de Lectura, pensant en un perfil d’algú de la casa. Vaig ser una mica reticent perquè és un càrrec amb molta responsabilitat i també és cert que m’esperava que hi haguessin més candidats.
- Hagués estat bó la presència de més candidats?
- Sí, perquè hagués obligat a totsa preparar un bon programa i sempre surten més idees. El que passa és que el Centre de Lectura és una casa molt extranya i, excepte a l’època del Pere Anguera que hi va haver la seva candidatura i la de Biel Ferré, costa que la gent es presenti. És bó que hagin diferents visions.
-Tot i aixó, creu que l’entitat és viva?
- Sí, l’entitat és molt viva. Potser no tenim el major nombre de socis de tota la història, però fem moltíssimes activitats, escoles, seccions, conferències, cursos biblioteca, etc. Però a la gent li far una mica de por agafar una reponsabilitat tan important com és la presidència, ja que has de tenir una gran disponibilitat.
Hem de treballar per captar nous socis, especialment gent jove que s’impliqui-Ha promès que no farà cap revolució, però on veurem el segell de Jaume Massó al capdavant del Centre de Lectura?
- He de reconèixer que és un repte que em fa respecte. Però si l’entitat funcionat bé, no hi ha dèficit econòmic i es fan activitats constants, etc., és pot fer una política de mantenir el que tenim. Tot i aixó, si es pot millorar i tenim la capacitat per fer-ho ho farem. Em conformaria amb acabar el meu mandat sense que hagués cap daltabaix.
-Ès per aixó que ha confiat en part del consell directiu que havia amb el Xavier Filella?
- Evidentment. Hi han molts temes que s’estan portant des de fa temps que és important que els segueixin portant les mateixes persones. El mateix Xavier Filella continuarà assessorant-me. Ara em toca començar a conèixer a fons molts temes.
-Quants socis té el Centre de Lectura actualment?
- Al voltant de 2.000.
-És aquest el sostre?
-No. Crec que en podem tenir més. S’ha de reconèixer que és difícil perquè a la ciutat hi han poques entitats que tinguin milers de socis. Al Centre de Lectura hi vé molta gent que no és sòcia al llarg de l’any, ja que tenim una vocació de servei públic. Un dels objectius seria captar a part d’aquest gent, tot i que ja s’han fet iniciatives encaminades en aquest sentit. No crec que sigui una qüestió econòmica perquè la quota és assequible. Quants més socis siguem, millor, perquè es poden implicar més en l’entitat.
El projecte d’ampliació es important, sobretot per les escoles-Veu fàcil captar nous socis per a una entitat cultural en els temps que còrren?
- No ho és, perquè hi han poques entitats culturals a Catalunya que tinguin tants socis.
-Llavors què oferiu?
- Hem de ser imaginatius i trobar coses per oferir al soci perquè se senti satisfet. Entenc que molta gent, sobre tot els socis més antics, ho són per una tradició familiar i alguns venen poques vegades.
-En aquesta feina de captació de socis també s’inclou el rejoveniment del cens?
- Sí. L’envelliment de la massa social és un problema que tenim totes les entitats, no només el Centre de Lectura. La gent molt jove costa molt que s’impliqui i per aixó hem de mirar si, per exemple, a través de les seccions podem captar socis joves, sobretot perquè s’impliquin i puguin proposar coses. La gent jove, avui en dia, té molta oferta audiovisual i de noves tecnologies, per aixó és un repte complicat.
-En el seu primer discurs com a president va demanar més implicació per part de les seccions, en quin sentit?
- Sobretot entre elles. Cada una de les seccions té una activitat molt concreta i a vegades es fan actes molt limitats a les pròpies seccions. M’agradaria que haguessin col·laboracions i coses transversals entre seccions i s’impliquin més en la vida de l’entitat.
M’agradaria que les seccions s’impliquessin més en la vida de l’entitat- Per què és tan important el projecte d’ampliació del Centre de Lectura?
- Sobretot per les escoles, que estan posades de qualsevol manera repartides per la casa. Ens falta espai per les escoles i que estiguin més còmodes. Tindriem les escoles molt ben instal·lades i guanyariem espais lliures per altres activitats i actes. Amb aquesta ampliació podriem optimitzar millor els nostres recursos. Crec que el nou projecte que es va redactar és assumible. La Diputació ha mostrat el seu interés i ara fa falta que l’Ajuntament també ens pugui recolzar.
-Ja ha demanat hora per parlar amb l’alcalde Pellicer?
- Hem parlat per telèfon perquè m’ha trucat per felicitar-me. Ens hem emplaçat per quedar després de les festes de Sant Pere per parlar del tema.
-És optimista sobre la implicació econòmica de l’Ajuntament?
- Sí. No crec que hi hagi una mala voluntat municipal. Simplement que tenen dificultats pressupuestàries.
-És un repte trobar fons, més enllà de les administracions públics, en l’ambit privat?
- Per sort, tenim tot un seguit d’empreses i entitats que ens ajuden i ens permeten arribar a final de curs amb suficiència. Crec que aquests fons es poden ampliar encara més i es qüestió de fer nous contactes, oferint alguna mena de conveni i col·laboració. També hem de treballar per mantenir les que tenim.
