Un carro acompanyat de música, torxes i molt de sarau cridava l’atenció de molts que, aquest dijous 21 de setembre al vespre, passejaven pel centre de Reus. Era el Carro dels Romanços, una proposta de Bravium Teatre que apropa la rica producció reusenca de romanços de fil i canya, o de canya i de cordill, a peu de carrer amb una passejada teatral pel nucli.
Amb punt de partida des de la seu de l’entitat, al carrer de Sant Llorenç, la comitivas’ha posat en marxa a les 20.30 h i s’ha dirigit cap a la plaça de la Patacada, on la companyia ha ofert el primer dels tres romanços: Diàlegs entre Punchagut i Mocallosas. «Escolteu bé i no feu el ganso!», exclamaven per cridar l’atenció del públic ja congregat, almenys una vintena de persones. Dos personatges han pujat al carro, a mode d’escenari, i encetaven una conversa que derivaria en trifulga per una dona. En Punchagut explicava que estava coneixent a una dona i en Mocallosas també. «La meva és molt xona», deia un, i l’altre: «La meva és molt nina», fins que se n’adonen que tots dos parlen de la mateixa, la Mercè: «El que hem de fer els dos és guerra contra les faldilles», exclamaven.
I amb un fort aplaudiment és com acabava el primer dels romanços. Per conèixer el segon, tots els interessats havien de seguir el carro, que ha arrencat cap a Prat de la Riba, dirigint-se cap a plaça Prim, carrer Monterols, Mercadal i, finalment, ha fet la segona parada a la plaça de Sant Pere, davant de la Prioral. La Febre Groga era la segona proposta teatral que el Carro dels Romanços apropava a reusencs i reusenques, «una història que segur que us fa de mal recordar», avisaven abans d’encetar la petita funció, fent un paral·lelisme amb la Covid. «Rics i pobres, grans i joves (...), tots corrien cap a fora a despedirse dels amics (...). Feien quarantenes i també fumigacions!», exclamaven quatre dones des del carro.
El tercer dels romanços ha tingut lloc a la plaça del Teatre, amb La Guerra. Aquest cop, eren dos soldats els protagonistes: un de català i un d’aragonès. «Cuba, de tu renego, perquè amb tu els soldats espanyols no trobem sossego», deien.
