Reus va esclatar ahir, ara ja sí, per darrer cop, en produir-se la Tronada que faltava. Aquesta va ser encesa pel regidor de Cultura, Daniel Recasens, i l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. D’aquesta manera, doncs, va acabar-se la Festa Major de Sant Pere. Encara quedava foc per cremar, però: la Víbria i el Drac encara s’havien d’encendre i quedaven les carretillades del Ball de Diables per posar punt final a la festa.
Veure, però, la Tronada des d’un dels balcons de l’Ajuntament va ser tota una experiència. Just després i per sorpresa, uns joves van fer onejar una gran estelada des d’un altre dels balcons del Palau Municipal, i tot mentre alguns dels músics dels elements del Seguici interpretaven Els Segadors, entre crits d’independència d’alguns dels presents.
El dia va ser d’allò més intens. Llarg, però bonic. L’inici de la tarda, amb les piles carregades després d’un intens i calorós matí, una servidora va posar rumb cap a la Prioral de Sant Pere. Ràpida i puntual, perquè la plaça de Sant Pere sol omplir-se ràpid de gent aquest dia tan assenyalat. Allà s’hi faria la missa solemne concelebrada, presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, assistit pel prior, Mn. Joaquim Fortuny (que va estrenar-se per Festa Major com a tal abans-d’ahir, amb la seva homilia en què va lloar la senzillesa de Sant Pere), les preveres de la Unitat Pastoral, l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc, la coral l’Encís i l’orgue de la Prioral. Dins el temple s’hi va respirar molta tranquil·litat.
En sortir-hi, però, va ser tot el contrari: hi havia centenars de persones esperant la sortida de la imatge de Sant Pere, la qual va arribar a la porta del temple en una molt bona hora, no es va fer pregar. L’Àliga va preparar-se just davant del bust i va dur a terme el seu ball solemne curt. Aquest és un dels moments de la festa que sempre fa posar la pell de gallina i enregistrar el ball a primera línia, amb el telèfon mòbil i a tocar, oidà!
Després d’això, però, moure’s fàcilment entre la multitud va ser complex. Els carrers del nucli antic van acollir els integrants de la professó solemne, amb la creu i els cirials, que sortien de la Prioral. Aquesta comitiva va atraure la mirada de diversos curiosos i estava formada per la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere sota tàlem, els vicaris, els rectors, el prior, l’arquebisbe, els Ministrers de la Ciutat, la Bandera de Reus, els macers, les autoritats –d’allò més mudades– i la Guàrdia Urbana de gran gala. I, tancant la professó, hi va haver, també, la Banda Simfònica de Reus. A prop de la Prioral i ja abans de l’inici de la missa, des del Fossar Vell, ja havien arrencat els diferents grups festius de la ciutat, que van lluir les seves millors coreografies, tot deixant un bon record als assistents que van venir a veure’ls per gaudir, un any més, de la festivitat.
Reus, passades gairebé les 20 hores, era tot aglomeració: al centre, tothom volia veure-ho tot i no podia. Fer-se lloc va fer-se feixuc. No obstant això, dur acreditació té avantatges i s’havia d’anar canviant de racó per seguir observant com avançava la festa. Mentre una cronista es movia, sonava el repic de les campanes amb el Toc General i els avisos pirotècnics.
En arribar la imatge de Sant Pere al Mercadal, que va fer-ho ràpidament, la veritat, el Seguici Festiu present a plaça, era ple de color, amb tot d’elements festius ballant i saltant. Mentre la societat reusenca, infants inclosos i joiosos de veure tanta activitat, veien com seguia la festa, la imatge de Sant Pere viatjava amb cura en el marc del seu recorregut. Un cop va situar-se davant l’Ajuntament, la maquinària que faria petar la quarta i darrera Tronada, com dèiem abans, va posar-se a punt.
Després d’aquest esclat, la imatge de Sant Pere, va ser duta, altre cop cap, a la Prioral. I, en arribar a la porta del temple, es va produir un altre esclat: el de la tronada aèria. Una explosió de colors va ploure als voltants del temple.
Fet això, el bust reliquiari va haver d’iniciar el seu camí cap a l’arca de l’altar major de la Prioral. Era el moment de guardar-lo amb pany i clau. Bé, sota tres panys i tres claus, les quals estan custodiades una per l’alcaldessa, una altra pel prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres, i fins a l’any vinent.
Canviant de localització, i tornant alhora al nucli de tot: al Mercadal encara bullia la festa. Ho feia amb les últimes ballades. S’escalfaven motors, de fet (i ens remuntem a l’inici de la crònica), per al moment del foc: el torn de, encara, més pirotècnia. Així doncs, mancava encendre la Víbria i el Drac, a més d’activar la carretillada de Sant Pere, que any rere any ofereix el Ball de Diables. L’entitat va concloure així la Festa Major de Sant Pere de 2024.
