La Quaresma comença després de la disbauxa del Carnaval i acaba amb l’alegria de les caramelles. Aquesta última, a Riudoms, la tenen per la mà: «Celebrem la Resurrecció, la Pasqua, que arriba la primavera. És un cant a l’alegria», defineix la tradició el president del Grup de Caramelles de Riudoms, Josep Maria Bonet.
La nit de Dissabte de Glòria (abans de Diumenge de Pasqua) s’agrupen els cantaires del poble per acabar amb el recolliment propi de la Quaresma. Ho fan cantant un repertori de 30 cançons a ple pulmó, pels carrers i places del poble: «Primer ens aturem a la sortida de missa, hi fem una rotllana i fem les 4 o 5 primeres cantades. En acabat anem a casa l’alcalde i del jutge de pau. I després ja rondem per les cases d’alguna pubilla que ho demana o d’algun membre nou de l’agrupació», explica Bonet.
L’animada companyia, però, no és a canvi de res. Els cantaires també surten per passar-s’ho bé: «Ens obsequien amb menjar; moscatell, que mai falta i sempre afina la gola; i un donatiu». «Hi ha molta unió entre tots, és amistat. L’ambient és molt alegre». És una tradició que ha anat perdent arrelament al Baix Camp i, ara mateix, Riudoms és l’únic poble de la comarca amb un grup de caramelles. I, segons defensa Bonet, també són diferents de molts grups d’altres punts del país: «Les caramelles de Riudoms surten la nit de dissabte i ho fan durant la matinada de diumenge. I només hi ha veus, anem sense instruments».
Per formar part d’aquesta singular tradició s’ha de marcar al calendari tots els dijous després de Reis (que és quan assagen) i vestir-se com toca: barretina lila, un mocador lligat al coll de qualsevol color, camisa blanca, pantalons de vellut negre, faixa lila, mitjons blancs i espardenyes.
Aquest any han sigut més de 25 cantaires («una època daurada», remarca Bonet); i entre aquests, 3 generacions: un avi, un pare i un net. «Les tradicions no es poden perdre, és el que ajuda a fer poble», conclou el president.
Els caramellaires riudomencs, a poc a poc, han aconseguit que els joves també se sentin seva la celebració: «La gent gran estava interessada en què entressin joves per assegurar-ne la continuïtat. I jo m’hi vaig apuntar perquè ja hi havia algú de la meva edat i em feia gràcia de veure», comenta un dels joves cantaires, el Nil Munté, que té 24 anys i ja en fa 7 que hi participa.
Ara bé, les riudomenques no poden cantar amb ells: «Les caramelles les dedicaven a les noies del poble a les pubilles. No és que hi estiguem en contra d’elles; de fet hem tingut 3 directores que són dones», justifica Bonet.
40 aniversari
El Grup de Caramelles de Riudoms ara fa els 40 anys com a associació, tot i que la història de les caramelles a aquest poble del Baix Camp encara és més antiga. Per celebrar-ho, encara no han parat d’assajar i dissabte 13 d’abril faran un recital al Casal Riudomenc i que acabarà amb un sopar de germanor junt amb tots els cantaires que han passat pel grup i aquells que vulguin participar. Un vespre de música, alegria, tradició i menjar: l’essència de les caramelles.
