La Setmana Santa acaba de viure els últims compassos. Mentre alguns han optat per viure amb devoció les processons i demés actes litúrgics, hi ha qui ha preferit anar d’excursió a la muntanya aprofitant la bonança climàtica d’aquests dies. La Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades han rebut una onada de visitants que han buscat els paratges més bonics d’aquestes zones naturals d’alt interès paisatgístic. Hi han anat a fer senderisme, escalada, rutes en BTT, vies ferrades o simplement passejar. A partir de Setmana Santa la mobilitat es multiplica i els serveis dels Bombers, també.
Ara bé, aquest afany a l’alça per accedir al medi natural va associat també a riscos d’accidents i operacions de rescat. Només al Priorat, durant la Setmana Santa, els Bombers de la Generalitat han efectuat 3 actuacions en què han hagut de salvar excursionistes que havien patit un accident i que no tenien manera de sortir de la muntanya. Dos van succeir el dilluns 14 d’abril a La Morera de Montsant i un tercer va tenir lloc el divendres 17 d’abril a Capçanes. “Hi ha una massificació evident”, alerta al Diari la Federació d’Excursionistes de Catalunya.
Segons dades recollides pel Departament d’Interior, en el que portem de 2025 i comptant les tres d’aquesta setmana festiva, entre el Baix Camp i el Priorat els Bombers catalans han fet 20 sortides de salvament a causa de rescats de muntanya (13), operacions de salvament o recerca en rius (1) o al mar (3) i recerca de persones perdudes o desaparegudes (13).
Per agafar perspectiva, Interior va començar a recollir les dades el 2010 i aquell any, de l’1 de gener al 14 d’abril, només es va efectuar un rescat de muntanya al Priorat i una recerca d’una persona desapareguda al Baix Camp, que no necessàriament ha d’estar relacionat amb l’esport. En el conjunt de Catalunya durant el 2025 ja s’han registrat més de 400 rescats al medi natural: la Vall d’Aran, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat són les comarques que acumulen més rescats. Entre dijous i divendres, els Bombers van realitzar una vintena de rescats.
«No hi ha planificació»
Val la pena passar aquest reguitzell de dades pel sedàs dels experts en la matèria. El cap de l’àrea de seguretat de la Federació d’Excursionistes de Catalunya, Josep Maria Silvestre, explica al Diari que el Baix Camp i el Priorat no s’escapen de «la massficació evident» que hi ha al medi natural. El cúmul de rutes pe fer senderisme, les roques per escalar i les rutes en bicicleta de muntanya són pols d’atracció innegables de la zona.
«Els salvaments només són la punta de l’iceberg del que passa», afirma Silvestre en al·lusió al fet que, segons ell, es produeixen molts més accidents que no requereixen la intervenció dels Bombers. La Federació d’Excursionistes alerta que molts ciutadans «no planifiquen les rutes» i d’aquí és on plora la criatura: «Mira amb qui vas, què vas a fer, pregunta’t si és assumible fer-ho, si tothom està preparat. mira el temps que farà i adequa l’activitat a la persona».
La massificació de les zones naturals comporta una paradoxa. Mentre s’agraeix que hi hagi una aposta turística per zones d’interior i s’impulsi l’esport com a activitat, es multiplica el risc de «desgastar» la muntanya. «La massificació és més un problema per a la natura que per als accidents en si», afirma Silvestre en referència als problemes que es poden ocasionar al medi natural per la petjada constant de l’home. En aquest sentit, els experts recomanen portar l’equipament adequat, fer activitats adaptades al nivell de cadascú i consultar freqüentment la previsió metereològica. Per evitar ensurts, la recomanació és no sortir en solitari, portar prou roba per no mullar-se i refredar-se i avisar el número 112 en cas de viure qualsevol incidència.
I això qui ho paga?
Segons la normativa establerta, el Departament d’Interior té la potestat de cobrar els salvaments al medi natural si la persona rescatada ha comès una negligència. I perquè sigui així, l’accident s’ha d’haver produït en una zona perillosa o d’accés prohibit, les persones no han de portar l’equipament correcte o s’hagi sol·licitat el rescat sense motius justificats. Segons dades de 3Cat, entre el 2011 i el 2023, Interior va cobrar un total d’11.700 euros per 15 rescats per negligències, lluny del conjunt d’operacions realitzades pels Mossos.
Davant d’això, la Federació d’Excursionistes recorda que és «molt fàcil» tombar aquesta mena d’expedients. «No està ben definit què és una negligència perquè, per exemple, algú pot al·legar que ha tingut una baixada de sucre i no hi ha manera de corroborar-ho».
«Els rescats són només la punta de l’iceberg del problema», expliquen els experts
Setmana Santa de rescats
Dilluns 14 de març
Els Bombers van rebre a primera hora de la tarda un avís a la Morera de Montsant d’una dona que s’havia torçat el turmell. Un helicòpter dels GRAE se la va endur d’aquest municipi fins a Cornudella, on una ambulància la va atendre.
Dilluns 14 de març
A primera hora de la tarda, un ciutadà va patir un atac de pànic mentre feia senderisme a La Morera de Montsant. Estava de ruta per la zona. Els GRAE van acudir a ella i se la van endur perquè se l’emportés l’ambulància
Divendres 17 de març
A mig matí, un home de 63 anys es va quedar encallat fent barranquisme en sec pel barranc del Tortó, a Capçanes. El ciutadà anava acompanyat d’una altra persona i els Bombers els van rescatar sense problemes i tots dos en van sortir il·lesos.
