Apocs minuts de començar la ruta per les botigues històriques de Reus cau un xàfec primaveral: pluja, vent i fred. Com acostuma a passar, vist i no vist. Una desena de persones s’hi han apuntat: venen de Barcelona, Roquetes, Lleida i de Reus mateix. La Cinta Cugat i el Josep Echevarría venen de les Terres de l’Ebre i han vingut a passar el dia a Reus. Ja coneixien la ruta modernista i del vermut, acaben de veure l’Institut Pere Mata i admeten que tenien un forat a la tarda. Mireu si ha estat important la influència comercial de Reus que la Cinta recorda agafar el cotxe cap a la capital del Baix Camp a comprar roba: «Sempre veníem al Jofre».
No ens despistem. Ironies del destí, la ruta arrenca en un local tancat. A la botiga de fotografia Niepce, traslladada fa pocs mesos al Raval Santa Anna 90 anys després. La Carme Granados, l’amable guia, recorda que l’establiment s’ha mogut per culpa d’un augment sobtat del preu del lloguer. Una altra mostra de la transformació que viu el comerç queda constada davant l’antiga Sastreria Queralt, al carrer Monterols. Tot i mantenir la façana d’alt valor artístic, el negoci és ara és la franquícia Intimissimi - Italian lingerie. Els turistes queden bocabadats quan escolten que el pintor Joan Miró acudia sovint a Reus a comprar a la sastreria, que comparteix veïnatge amb la Casa Pujol, encara dedicada a la roba quatre generacions després i construïda per l’arquitecte Pere Casellas el 1892.
La ruta s’havia aturat abans al Xixona, actiu des de 1895. La Carme explica amb entusiasme la història d’amor entre Antonio Pla Ferrandis i Reus i que descriu la vigència i continuïtat d’aquest negoci que oscil·la entre el torró –elaborat encara al municipi alacantí– i els gelats –fets a l’obrador del Raval Santa Anna–. Amb l’agredolç del Xixona, el viatge fa parada a la Casa Navàs, a qui no li cal presentació. Al majestuós edifici de la plaça del Mercadal, desenes de persones fan cua per visitar l’obra de Lluís Domènech i Montaner. A l’interior de l’antiga botiga s’hi veu una multitud de persones a qui els cau la baba.
El poder d’El Barato
Allà on s’impressionen més els visitants és a El Barato, comerç en funcionament des de 1881. El Josep Maria Casas els dona la benvinguda amablement. S’hi venen teles i disfresses i hi treballen la quarta, la cinquena i la sisena generació simultàniament. La guia explica que el negoci té garantida la continuïtat pel compromís de la descendència i això és motiu d’alegria en un sector tant afectat per la mundialització. A El Barato hi entrem i ens perdem amb molt de gust en un caos ordenat de teixits,
Pel camí converso amb la Fàtima i la Trini. Són de Lleida i Barcelona respectivament i són família. Estiuegen a l’Hospitalet de l’Infant i asseguren que mai havien visitat Reus, malgrat la proximitat amb aquest municipi costaner. «Coneixíem els edificis modernistes, però no sabíem que hi havia aquestes botigues històriques. I ens han agradat molt. Aquesta última –El Barato– ens ha semblat xulíssima». Al darrere, tres homes que fan la ruta somriuen a dins la botiga. S’ho estan passant bé, però riuen perquè el Barça ha fet el quatre contra el Celta.
Els visitants són testimonis d’un sector que viu una mutació espectacular
