Al mossèn Armand Puig (La Selva del Camp, 1953) la mort del papa Francesc l’ha enganxat al seu poble natal. Hi passa uns dies de descans aprofitant que el Vaticà els dona tres dies de festa a les portes de Sant Jordi –el Pontífex es deia Jorge Maria Bergoglio–. El doctor en Teologia atén el Diari a l’espera que es convoqui el funeral a Roma i, en funció d’això, programarà el seu retorn. El papa va nomenar-lo el 2023 president de l’Agència de la Santa Seu per a la Valoració i Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques. Dit d’una altra manera, és una mena de conseller d’Universitats del Vaticà i ho serà fins al 2028.
Per Puig, l’Església no és com un parlament: «No hi ha partits, sinó tendències»
«M’han enviat un missatget des de Roma dient; ‘Ha passat això’. M’ha arribat uns 10 minuts abans que es fes públic el comunicat de Kevin Farrell». Amb aquesta exclusivitat ha rebut Puig una de les notícies de l’any. De fet, primer de tot ha sospitat que fos una fake news, tal com li ha passat a Jordi Bertomeu: «A vegades ens n’arriben així». Confirmat el traspàs, Puig dona rellevància simbòlica a l’aparició del papa en la missa Urbi et Orbi el Diumenge de Pasqua en què va parlar en públic, es va passejar per la plaça de Sant Pere i «va somriure a tothom». Morir al peu del canó. «Volia morir en ple exercici de la donació apostòlica», afirma el mossèn selvatà.
«Coratge i perseverança»
Aquest sacerdot enviat al Vaticà lloa la trajectòria que ha deixat el Pontífex, de qui diu que ha estat «un home lliure, ple de coratge i perseverant» i li destaca el seu afany a la Cúria Romana per «obrir i reformar l’Església». «És el papa de la gent, dels pobres, dels malalts, de les religions –ha tingut molts contactes amb l’Islam–, de la fraternitat universal, de l’ecologia i la lluita contra els abusos», assegura Puig, que creu que s’ha convertit en «un enemic del carrerisme eclesiàstic, la guerra i el rearmament». I a més, subratlla l’energia que ha abocat en defensa dels drets dels immigrants.
El pòsit que deixa, segons Puig, és el que «s’ha de preservar» ara que arriba el moment de la successió. “Són camins que s’han obert i aprofundit, i que no els ha de tancar ningú, sinó que s’han d’intensificar”. Per això, en vistes del debat que s’obrirà, el mossèn selvatà afirma que l’Església no és comparable a un parlament legislatiu: “No hi ha partits polítics ni dretes ni esquerres ni centre, sinó tendències. Els sacerdots voten al candidat que anirà millor per a l’Església”. En qualsevol cas, Puig opina que l’elecció del nou papa “serà vista com una cosa que afecta tothom, no només als catòlics”.
El papa que va venerar Gaudí
Casualitats de la vida, una de les darreres decisions que va prendre Jorge Bergoglio va ser declarar Antoni Gaudí com a venerable i, d’aquesta manera, apropava l’arquitecte a la beatificació. El decret el va signar el dilluns 14 d’abril, fa una setmana. Sense aquesta aprovació, el procés ara hagués quedat en stand by a l’espera dels canvis a la Cúria Romana.
