Ni el gotim insistent que ens ha acompanyat aquesta darrera setmana ha pogut distreure l’atenta mirada de la vella Quaresma, i així, Reus,viu una nova jornada de la seva tradició més temperant. Però la pluja sí que n’ha allunyat les rialles infantils de la plaça, obligant els més petits a quedar-se a recer. Malgrat això, la rauxa de l’acte ha impregnat l’aire humit, recordant-nos que el temps de penitència s’acosta, cada divendres més, al seu final.
En Carni, l’ànima irreverent de la representació, encallat eternament en l’esperit carnavalesc, ha comptat amb la presència entranyable de l’Associació Alzheimer i altres trastorns neurocognitius de Reus i el Baix Camp, així com de la Neurona que sempre els acompanya, símbol de la memòria i del coneixement. Al seu torn, l’acte va esdevenir ahir en un gest de complicitat, un pont entre la cultura popular i la consciència col·lectiva, recordant-nos que la festa també pot ser acte de solidaritat.
L’acte de tallar la cama de la Vella Quaresma no és només un ritual religiós, sinó una celebració de la cultura. El que en origen fora una quarantena de penitències i privació es transforma a Reus en una festa carregada de simbolisme i teatralitat. La Quaresma, tan temuda i respectada, esdevé una figura propera, amb qui es juga i riu, encara que sigui a costa de les seves cames. Així es converteix la disciplina en tradició, i la rigidesa en espectacle, demostrant de nou que la cultura popular té la capacitat de transformar el sacrifici en festa i la norma en expressió col·lectiva.
Però aquest acte no només té un vessant lúdic, sinó també una dimensió pedagògica. Cada setmana, es repassa la importància del calendari litúrgic i el pes de les tradicions que ens han guiat durant generacions. Per als més joves, la Vella Quaresma és una lliçó viva d’història i cultura, una manera de comprendre com el passat es manté viu en el present a través d’etzibs carregats d’identitat.
Amb el seu bacallà i la mirada escrutadora, la Quaresma vetlla per tots nosaltres. No hi ha excusa ni distracció possible: el dejuni i l’abstinència són lleis que cal respectar. Les cames que manquen no fan més que reforçar el seu missatge: encara en queden per caure, i la seva vigilància no s’atura. Ens espera el divendres vinent a les Peixateries Velles, allà on la tradició es renova setmana rere setmana.
