«És l’època de l’any que més visites rebo amb diferència», expressa amb un somriure el Dr. Òscar Sotorra des de la seva consulta a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Amb més de 25 anys de trajectòria a la Unitat d’Al·lergologia, compagina l’atenció als pacients amb la recerca i divulgació científica en el camp de les al·lèrgies. Al llarg de la conversa, analitza els principals tipus d’al·lèrgies i com es manifesten durant l’any, la influència del canvi climàtic en els cicles de floració i les principals línies d’investigació obertes.
Hi ha més episodis al·lèrgis a la primavera?
Si tu tens al·lèrgia a alguna cosa, pot ser que sigui un element que estigui present tot l’any, com la pols o els animals, o només en una època determinada. Ara bé, a la primavera floreixen moltes plantes que poden provocar al·lèrgia, i per això és quan es registren més casos.
Quins són els principals tipus d’al·lèrgies i símptomes?
Les més habituals són les al·lèrgies respiratòries, provocades sovint per àcars de la pols, pol·lens, fongs o animals domèstics, que es poden manifestar en forma de rinitis, conjuntivitis o asma. També hi ha les al·lèrgies alimentàries, especialment a fruites i verdures per la presència de la proteïna LTP, que poden desencadenar des de picor oral fins a reaccions més greus si coincideixen amb cofactors com l’exercici o la ingesta d’alcohol. A més, hi ha al·lèrgies a fàrmacs.
Quins pol·lens afecten més al Camp de Tarragona?
Habitualment, els que provoquen més al·lèrgies són el xiprer, que està acabant ara el seu període de floració, i les gramínies, que comencen a tenir molta incidència en aquesta època. També el plataner, tot i que la seva floració és curta. A més, hi ha la perietària -o herba de mur- una planta molt present a la nostra zona que floreix gairebé tot l’any.
Hi ha diferents tipus de sensibilització?
Sí, pots estar sensibilitzat a un pol·len i no tenir cap símptoma. Però si et desplaces a una zona amb molta més concentració d’aquell pol·len, aleshores sí que pots començar a notar molèsties. De fet, la majoria de persones sensibilitzades tenen símptomes tan lleus que sovint no saben que tenen al·lèrgia o no necessiten consultar el metge.
El canvi climàtic està modificant el tipus d’al·lèrgies que veiem?
Sí. A causa de l’augment de temperatures i la disminució de la pluja, estem veient que plantes que abans creixien a zones d’interior ara es desenvolupen amb més facilitat aquí. Això fa que cada vegada trobem més casos de persones sensibilitzades a aquestes espècies que abans no tenien tanta incidència a la demarcació.
Per la contaminació també hi té un paper.
Sí. Hi ha estudis que indiquen que la contaminació pot fer que algunes proteïnes dels pol·lens s’expressin més i arribin amb més facilitat als bronquis, intensificant la reacció al·lèrgica. Aquest efecte s’ha observat especialment amb els gasos dièsel dels vehicles. Per tant, en zones amb més contaminació, com poden ser entorns urbans, les al·lèrgies respiratòries poden tenir més incidència i ser més severes que en ambients rurals.
Ha detectat un increment d’al·lèrgies?
Més que un increment, un canvi. Per exemple, cada vegada hi ha menys avellaners i, en conseqüència, l’al·lèrgia a aquesta planta ha disminuït. En canvi, les plantes que necessiten menys pluja,estan guanyant protagonisme. Les alteracions que es produeixen a l’ambient acaben promovent canvis en els tipus d’al·lèrgies que veiem.
Cap a on avança la recerca?
Cada vegada es coneixen millor quines són les proteïnes concretes que provoquen les al·lèrgies, com en els àcars de la pols. Això obre la porta a tractaments més personalitzats, com la immunoteràpia, que busca generar tolerància contra l’al·lergogen específic. Els millors resultats s’han aconseguit contra les picades d’abella.
