El New Art Centre, el nou centre d’art tecnològic de 3.000 metres quadrats impulsat per la New Art Foundation (NAF) que està prenent forma a la carretera de Constantí, s’estrenarà per Setmana Santa. L’espai serà referent mundial en el seu àmbit i reforçarà la posició de Reus i de la demarcació de Tarragona al mapa cultural.
Amb una inversió aproximada de dos milions d’euros, el New Art Centre disposarà d’una sala d’exposició temporal de prop de 200 metres, una de permanent que supera els 300 i una altra sala amb una única obra: la sala McCall, que acollirà Face to face II (2013), d’Anthony McCall (Saint Paul’s Cray, 1946), una videoinstal·lació amb fum que necessita la presència del públic per prendre vida i que va mostrar-se en el context de Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017. La col·lecció de la NAF, de primer nivell, compta avui amb unes 160 peces, però la fundació espera superar-ne ràpidament les 200 coincidint amb l’obertura del complex.
Una de les sales es dedicarà íntegrament a una videoinstal·lació amb fum d’Anthony McCall
Amb tot, la veritable singularitat del New Art Centre raurà en la seva sala de formació-taller i en un particular magatzem visitable d’uns 1.500 metres quadrats. El taller s’ha concebut per als artistes perquè, «de vegades, al seu entorn, no disposen dels elements, el material o la superfície per produir una obra. Aquí podran trobar tots els mitjans necessaris», detalla Jordi Gibert, patró de la NAF.
El magatzem serà un punt clau. «Una de les complexitats d’aquestes obres d’art és precisament que treballen amb tecnologia. No són com un Picasso. Aquí, quan poses una obra en marxa, potser ha fallat un fusible, s’ha cremat un cable...», explica Montse Grau, directora-gerent del New Art Centre. Tal com detalla Gibert, «entre el 70 i el 90% de les obres d’art tecnològic es perden per manca d’espai o manteniment» i «salvaguardar aquest art serà un dels grans objectius del centre».
«Serà com els museus internacionals on un pot anar a passar el dia: participar en un taller o en una conferència, fer la visita, quedar-se a fora a passejar i veure les obres d’art». Montse Grau, Directora-gerent del New Art Centre
Per això, el magatzem tindrà diverses funcions: «Albergarà obres col·locades una al costat de l’altra perquè, si estan constantment endollades, podem detectar els errors molt ràpidament i resoldre’ls» i, «d’altra banda, com que el públic valora cada cop més conèixer les entranyes per damunt d’allò que és evident, ensenyar-les pot agradar; així que serà possible veure les obres en visites guiades», detalla Grau. De punt obert a tota la comunitat artística de l’art tecnològic com el que la NAF obrirà aviat a Reus, «en aquests moments no n’existeix cap al món».
El New Art Centre tindrà obres d’artistes d’arreu. La idea és oferir «una mostra de la història de l’art tecnològic», tenint en compte que «va començar amb la computació, ara fa 60 o 70 anys. És recent». La nau de 3.000 metres quadrats es complementarà amb una altra àmplia zona exterior que es troba en tràmits de cessió per part de l’Ajuntament de Reus i que es dedicarà a exposició a l’aire lliure, jardí d’arbres autòctons i aparcament, i reservarà metres de cara a una hipotètica ampliació del centre.
Tot plegat donarà lloc a una «gran àrea cultural als afores de Reus, com els grans museus internacionals on un pot anar a passar el dia: participar en un taller o en una conferència, acudir a la visita, quedar-se a fora a passejar i veure les obres d’art...». La raó de ser del New Art Centre és «donar un servei general a la comunitat artística», més que no purament les visites.
De la primera peça d’Espanya a X
La col·lecció de la New Art Foundation inclou propostes molt curioses, bellíssimes i que fan reflexionar. Entre elles hi ha Mà tèrmica d’artista (1973), de Luis Lugán (Madrid, 1929-2021), probablement la primera obra d’art robòtica de l’estat espanyol: quan algú toca la mà metàl·lica esperant que estigui freda, la nota a la temperatura humana i estableix així un cert contacte afectiu amb aquest cíborg del qual només veu una extremitat. Una altra peça és Fascinum (2001), de Christophe Bruno (Baiona, 1964), vinculada a internet i que funciona a temps real recopilant les imatges més buscades i vistes pels usuaris a través de Google. Exposa, d’alguna manera, què és notícia a cada moment.
«Entre el 70 i el 90% de les obres d’art tecnològic es perden per manca d’espai o de manteniment. Salvaguardar aquest art és l’objectiu». Jordi Gibert, Patró de la New Art Foundation
I Scrawl (2023), obra de Daniel Canogar (Madrid, 1964), reacciona als trending topics de la xarxa social X i els tradueix a l’estètica del grafiti mentre, contínuament, les paraules s’esborren i el mur torna a ser llis. Es podrà admirar projectada a la façana del New Art Centre. Però, què passaria si tanqués X? «És la pregunta del milió. Caldria parlar amb l’artista per veure si replantejaria l’obra», especifica Grau.
Una de les creacions més impactants de la NAF és Border Crossers, (2017), de Chico MacMurtrie, (Nuevo México, 1961), conjunt d’escultures de grans dimensions que exploren poèticament el concepte de fronteres i es despleguen a banda i banda d’aquestes per criticar-les.
