Reus Circ Social, amb una trajectòria de sis anys a la ciutat, es tracta d’un projecte adreçat als joves que s’emmarca dins l’Agrupament Scout Jonathan Daniels i que fa servir les arts del circ com una eina educativa, de cohesió i inclusió social per transformar la realitat més injusta. Entre l’heterogeneïtat del grup, hi ha menors estrangers no acompanyats, terme que reformulen a l’entitat pel concepte dreamers (‘somiadors’ en anglès) per parlar de joves que han apostat per un somni i que lluiten per fer-lo realitat.
Alguns venen del Marroc sabent-ne de circ, com l’Otman i l’Ayoub. «El projecte de La Nova Moixiganga ha donat visibilitat a la tasca social que duem a terme, ja que comptem també amb la Llar de Joves Jonathan Daniels, on viuen cinc joves extutelats, i el Reus Circ Social en si, on a través del circ treballem valors integradors. El fet de recuperar -i actualitzar- un element festiu com és la Moixiganga, és considerable», diu Rafael Arencón, en representació del col·lectiu. Amb tot, esperen poder entrar al Seguici Festiu, ja que tot depèn del que digui la comissió de Protocol de la Festa Major. «Esdevindria una consolidació per a nosaltres. Dominem 15 construccions humanes, com l’Arc de Berà, l’Hèrcules i Els dorments, i en volem crear de noves. Els joves, prop de 40, són innovadors. En una actuació en sortirien 15, amb els vestits d’El Barato i amb un repertori de prop de mitja hora», completa Arencón. A més, ho farien amb el grup de música Quatre Quaranta. «Fem servir la partitura antiga (S.XIX), tot i que ens agradaria treballar-ne en una pròpia», expressa.
L’entitat té l’agenda plena. Aprofiten cada moment per poder assajar, sigui on sigui. Es consideren nòmades, en aquest sentit: dimecres al Giny, l’escola de circ; dijous a La Palma, on gràcies al suport de la Fundació Privada Reddis disposen de nou material per entrenar; i, divendres, a Cal Massó, on recentment han aconseguit assajar a canvi de la realització d’algun taller de circ.
També són presents en actes solidaris amb l’objectiu de fer xarxa amb altres entitats locals. Les seves acrobàcies, malabars i equilibrismes van més enllà de l’espectacle: són activitats en les quals cal perseverar, motivar-se i aprendre en comunitat. «Tothom és benvingut i adaptem les construccions a les habilitats del grup. El circ és un calaix de sastre», diu Arencón.
