La Fundació Espigoladors, la qual lluita per l’aprofitament dels aliments de forma sostenible i participativa a través de la tasca de persones voluntàries que espigolen –és a dir, recullen els productes de la terra després de la collita principal–, aporta 30.306 kg de fruita i verdura ecològica, valorats en 23.816 euros, al Programa de Gestió Alimentària de la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament reusenc.
Aquest programa recupera aquests mateixos aliments frescos, els quals queden fora del circuit comercial perquè no compleixen amb els requisits estètics estàndards del mercat (o bé perquè, senzillament, els productors i productores no han venut ota tota la collita) i els reparteixen a entitats socials de la Xarxa de Distribució d’Aliments i el Menjador Social amb l’objectiu d’ajudar famílies en situació de vulnerabilitat.
Aquesta quantitat de fruita i verdura aportada per l’entitat, va aconseguir-se amb 36 espigolades, on van participar 268 persones voluntàries. El cost d’aquesta col·laboració per a la regidoria es tradueix en 12.100 euros amb IVA. «Col·laborem amb la Fundació des del mes de març de 2020 i suposa afegir el seu coneixement específic, relatiu al sector primari i a la producció, al nostre. El Pla d’Acció Municipal contempla treballar en la línia del Programa de Gestió Alimentària i també responem als objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU», va repassar la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, qui va fer una mica de repàs: ja pels volts de l’anterior crisi econòmica, «vam fer un canvi de xip obligatori sobre el llançament del menjar, i van activar-se moviments de conscienciació», va continuar.
Va parlar, a més, de l’estudi del defensor contra el malbaratament alimentari Paco Muñoz amb un estudi elaborat el 2010 en el qual transmetia a la societat com era d’important canviar d’hàbits. «Des de l’activació del Programa de Gestió Alimentària l’agost de 2012 i fins al 31 de març de l’any passat, es van recuperar 1.371.189 kg d’aliments frescos. Amb el Centre Social El Roser, ja molt avançat, tindrem més capacitat per a gestionar aquestes quantitats», va acotar.
Espigolar és una pràctica recuperada, inclusiva i on socialitzen persones diverses. «La seva etimologia es remet a l’espiga i, antigament, les persones amb pocs recursos la practicaven. Recollien les espigues tombades i les que hi havia entre els marges, després de la sega. També tenim un obrador on formem i inserim gent que ho necessita. Comprem una part dels aliments excedents i imperfectes a preus baixos i elaborem conserves vegetals per donar suport a l’entitat», va explicar Marc Farrés, de la Fundació Espigoladors.
Pel que fa a les pèrdues alimentàries al sector primari, va valorar que «no són clares i cal quantificar-les». Operatius a Catalunya des del 2014-2015 per «prevenir en matèria de pèrdues alimentàries», recorden que la pràctica està regulada: «La Llei 3/2020 no deixa que els aliments espigolats entrin de nou a la cadena comercial, seria competència deslleial». Aquests són frescos, de qualitat i de temporada. «Garantim l’alimentació saludable a gent en situació de vulnerabilitat», va defensar.
Va esmentar, d’altra banda, que els productors/es són els que inicien el procés: «Ens truquen i notifiquen quina serà la quantitat, el volum i el tipus de producte que preveuen no vendre; nosaltres dimensionem la feina, el material i les hores dedicades. Tot implica una logística complicada».
El Taller Baix Camp, col·laborador al Programa de Gestió Alimentària, fa la recollida, el triatge i el repartiment als locals de la Xarxa de Distribució d’Aliments, (15 de punts de distribució) i al Menjador Social.