El poble demana que la diada de Sant Jordi sigui un dia festiu. Però Reus no ho necessita. Reus s’ha passat el joc. Un dimecres al centre de la ciutat s’ha convertit en una jornada completament festiva. Encara que sigui laboral i mig matí.
Mentre m’apropo al centre ja veig més gent del normal. Persona sí, persona també, amb una rosa entre mans. El carrer Monterols i la plaça Mercadal, en canvi, es converteix en un torrent de caps.
Llibres i roses inunden la plaça protagonista d’avui. El sol acompanya perquè la gent hagi sortit. La gent remena llibres, altres busquen la millor rosa. El Mercadal fa goig, i encara és migdia. Roses, llibres, petons, abraçades.
No sabria dir què tenen més èxit: si les roses o els llibres. La gent els remena a parts iguals: uns busquen la rosa més bonica, mentre altres cerquen el títol que volen. Una de les paradistes de flors que s’ha instal·lat al Mercadal m’ho explica: «És un dels dies grans per a les floristeries. Tenim oberta la botiga i la parada aquí. No pararem en tot el dia», diu la Maria Teresa.
Amb els llibreters és molt més complicat arribar-hi a parlar. M’apropo tant a la Gaudí com a la Galatea, dues llibreries de renom a la ciutat. Se’m fa complicat poder parlar amb qualsevol dels dependents que està atenent: no paren d’agafar llibres que se n’aniran a casa d’algú amb ganes de llegir-lo.
Acabo de donar un tomb per la plaça. Em fixo en un detall més. No sé per què no ho havia vist abans. La façana de la Casa Navàs s’ha omplert de roses i són l’objectiu de moltes mirades i, sobretot, càmeres de fotos i telèfons mòbils. Molts posen per a una foto, amb la lluent façana de fons.
