Cada final d’estiu porta implícita una falsa esperança de poder fer un àlbum com els d’abans. D’aquells en què passaves les pàgines i anaves veient de manera cronològica els monuments que havies visitat, les postures típiques i pseudo gracioses que fem quan estem de vacances. Pells bronzejades i poca roba. Algunes amb l’exotisme del viatge transoceànic i el doble d’imatges. Abans portàvem a revelar els carrets i els anàvem a buscar quan ja no recordàvem què s’hi amagava. Res no quedava tan bonic com el record que en teníem. Si no dominàvem la càmera ens podíem trobar amb 36 imatges cremades, desolació. Eren un parell de dies d’espera i incertesa, fins i tot a vegades es podia veure com sortien de la màquina des de l’aparador de la botiga. Era com si un cartell lluminós t’avisés que si hi portaves material sensible series el tema preferit del veïnat. Ara és tot tan fàcil que fem quatre fotos iguals i no les esborrem. Ja no vivim la il·lusió de portar els carrets a revelar ni tampoc tenim temps per fer àlbums; això sí, hi ha aplicacions que fan la feina per tu, al final no tindrem ni criteri ni esma per decidir res.
La tornada a la feina per als que hem fet vacances, o la paciència dels que no n’han fet aguantant el relat dels viatges i anècdotes dels que tornen morenos i somrients, és sempre un cop dur. Una bufetada de realitat que per molt que ens hi entestem no aconseguim posposar.
Les fotos que il·lustren el retorn tenen color de lava, de tornada a l’escola, d’autopistes sense peatges, de talibans sotmetent dones, de taules de diàleg que s’entenen menys que les de Nulles o Porrera.
Sort que el setembre reparteix orquestres i fires per gran part del territori per homenatjar la Tecla, la Mercè i la Misericòrdia, Tarragona, Barcelona i Reus.
Una mica de respir i aire fresc per simular que la tornada no és tan difícil malgrat les complicacions per assistir als espectacles. La Covid encara és present i es fa notar encarcarant engranatges que quan funcionaven bé ni ens n’adonàvem. Esperem que grans i petits puguem fruir dels actes com cal. Com diuen els Sparks a la BSO d’Annette So may we start, ja podem començar! Bona Festa Major!!
Escola a Spotify la cançó 'So may we start (feat. Simon Helberg)- From 'Annette' mentre llegeixes el nou article de Montse Llussà.
Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.