Ala portada del Diari Tarragona del dissabte dia 3 surt la foto de la caiguda d’una part de la teulada de la bodega modernista del reconegut arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet construïda entre 1919 i 1920, per encàrrec del Sindicat Agrícola de Pira i que arran del mal estat de conservació i manteniment d’aquest edifici, declarat BCIL, i les fortes pluges caigudes el passat dimecres dia 31 d’agost, de forma sobtada en molt poc temps varen provocar l’ensorrament, sense haver de lamentar danys personals, que és el més important.
El malaurat esdeveniment m’ha portat a fer algunes puntualitzacions. Aquest celler d’uns 1.200 m2 de planta, està ubicat en un lloc preferencial de l’avinguda Arnau de Ponç o carretera C-241d i forma part dels cinc cellers modernistes de Cèsar Martinell que tenim a la Conca de Barberà. Durant més de 100 anys ha estat el símbol identitari del cooperativisme agrícola pirenc, gràcies als nostres avantpassats que en molts esforços i penúries varen poder-ho tirar endavant i això sol ja mereix un respecte i reconeixement.
Últimament ja portava 22 anys que no s’hi feia cap mena de manteniment i l’edifici, com és lògic, s’anava deteriorant. L’última inversió important es dugué a terme l’any 1998 amb motiu del 25è aniversari de la mort de l’arquitecte Martinell, que consistí en el soterrament de totes les línies elèctriques i de telefonia que ocupaven la façana principal, a més d’instal·lar una xarxa per evitar l’entrada d’aus darrere els pilars d’obra vista que conformen la magnífica façana i també es van repassar les filtracions d’aigua de la teulada amb ajudes econòmiques de les administracions i de la pròpia Cooperativa de Pira.
Dintre el món cooperativista hi ha hagut molts canvis de rumb amb noves instal·lacions i acords per intentar fer més rendible l’activitat agrícola, però sempre s’havia protegit aquest celler històric, que si algun dia es decidís prescindir-ne, se cediria a l’Ajuntament o se li vendria en condicions assequibles. Però no va ser així, fa 8 anys, el 2014, la Cooperativa de Pira va fusionar-se amb el grup de Cellers Domenys, aportant també aquest celler històric, sense tenir en compte els acords verbals dels seus presidents i consells rectors.
L’any 2016, dos anys després, l’Ajuntament de Pira es va interessar seriosament per adquirir aquest celler modernista per rehabilitar-lo, condicionar-lo i donar-li altres usos, conscients del seu estat d’abandonament i en previsió del que ara ha passat, però l’excessiu preu que ens van demanar ho va fer totalment impossible i no vull entrar en més detalls, el fet, fet està, bé o malament.
Vergonya, ràbia i tristesa és el que vaig sentir, com molts pirencs i pirenques que encara tenen sentiments cooperativistes, quan ens vam assabentar que el celler modernista de Pira deixava de ser propietat del Grup Domenys, del qual forma part l’Agrícola de Pira, sense ni tan sols demanar el consentiment dels seus socis.
Fa pocs dies que una parella de joves emprenedors de l’empresa Succés Vinícola ha tingut la valentia de comprar el celler al Grup Domenys, cosa que els pirencs i pirenques no hem sigut capaços. Però cap retret als nous propietaris. Al contrari, els felicito per l’adquisició feta i els encoratjo a tirar endavant aquest engrescador projecte al més aviat possible, per tal que aquest emblemàtic edifici del nostre municipi pugui recuperar la seva esplendor. Desitjo a la Mariona i l’Albert molta sort, que ben segur que la tindran, com estan tenint fins ara, amb els vins que elaboren.
També vull fer una crida a totes les administracions involucrades en el projecte de recuperació que no hi posin entrebancs, que agilitzin els seus tràmits i accelerin els permisos corresponents per no deixar deteriorar encara més aquesta joia de celler modernista de Pira, declarat BCIL, i que com a tal obtingui les ajudes pertinents de les diferents administracions. Molta sort als nous propietaris.