Les eleccions presidencials dels EUA del 3 de novembre decidiran si Donald Trump continua al capdavant de la primera potència mundial o si, per contra, és Joe Biden qui ocupa el despatx oval.
El republicà i imprevisible magnat immobiliari i el demòcrata i vicepresident de l’era Obama pugnen en la carrera electoral d’unes eleccions que s’han convertit en un plebiscit sobre Trump i en un referèndum sobre la gestió de la pandèmia, la qual preocupa a una majoria de la població. Totes les enquestes prediuen que Biden guanyarà les eleccions, igual que ho feien fa quatre anys amb Hillary Clinton –tot i que amb menys contundència que ara– i, no obstant això, Trump va sorprendre el món en aquelles eleccions aconseguint la presidència.
Cal recordar, però, que als EUA no guanya qui obté una majoria del vot popular, que en les passades eleccions el va guanyar Clinton amb gairebé 3 milions de paperetes de diferència, sinó que guanya qui obté una majoria dels vots electorals dels estats, és a dir, que guanya qui s’imposa en uns quants estats clau que són a la fi els qui decanten la balança.
La gran aposta electoral de Trump era l’evolució positiva de l’economia del país però la crisi de la Covid-19 ha suposat una caiguda històrica, amb una gran contracció del PIB i l’augment de l’atur i de les desigualtats socials. Una realitat que ha afectat una majoria de la població i, molt concretament, al perfil de votant de l’actual president. Un president, polèmic, que durant el seu mandat ha retirat als EUA de l’Acord de París pel clima –fent una aposta decidida per la promoció dels combustibles fòssils–, ha iniciat els tràmits per a la sortida del país de l’OMS, ha incendiat el pròxim Orient amb el reconeixement unilateral de Jerusalem com a capital d’Israel, ha portat la guerra comercial a l’extrem, ha menystingut al moviment Black Lives Matter, ha fomentat el discurs de la por, ha encoratjat al supremacisme blanc i ha fet de les fakes news la seva millor arma política.
Una política –ultraconservadora, antiimmigració, masclista i plena de retòrica patriòtica–, que ha convertit a l’actual inquilí de la Casa Blanca en un polític perillós per als fonaments democràtics i les llibertats. Més encara quan Trump interpreta que hi haurà un resultat «ajustat» en les eleccions, quan insinua un possible engany i que de perdre la presidència no garanteix un traspàs pacífic, quan diu que podria no acceptar els resultats i que els comicis acabaran resolent-se en el Tribunal Suprem; tota una declaració d’intencions en la línia de «Jo o el caos». Una situació que fa més necessari i urgent que mai un canvi a la Casa Blanca, on d’arribar els Demòcrates –amb Biden al capdavant– hauran de governar per a fer front a la crisi climàtica, sanitària, economia i social, i treballar per a no cometre els errors del passat que van portar el malson als EUA.