S’està parlant i molt de la amnistia als protagonistes a Catalunya dels fets del 2017. I respecte a aquesta amnistia i en aquest article només em referiré a un aspecte. Tota vegada que en realitat em vull referir més bé a una segona amnistia que és considera necessària.
Respecte a la probable amnistia estatal simplement recordar que el Consell de Ministres el 2021 i que és el mateix d’ara en quant a Presidència i Grups Polítics, el 22 de juny, va aprovar els indults i per justificar-los es deia literalment: «A diferencia de la amnistía, claramente inconstitucional, que se reclama en algunos sectores independentistas el indulto no hace desaparecer el delito». La motivació política del canvi d’opinió dels components del mateix Consell de Ministres és clar, conservar la Presidència del Govern. Però la motivació jurídica està bastant menys clara perquè o bé els juristes i el ministre de Justícia que va fer la proposta a dit Consell no estaven encertats o bé no hi estan els juristes que sembla que ara proposaran el contrari. Una cosa és certa i que vaig poder veure quan era professor de dret constitucional a la URV i és que no hi ha cap Constitució mundial que digui a la vegada una cosa i també exactament la contraria.
«A diferencia de la amnistia, claramente inconstitucional, que se reclama en algunos sectores independentistas el indulto no hace desaparecer el delito», deia el Govern
Però cal seguir. I és que el ministre de Justícia que va presentar la proposta era membre de la Carrera Judicial i amb l’impuls del President del Govern va ser anomenat després Magistrat del Tribunal Constitucional, on segurament acabarà la nova llei d’amnistia, si es produeix. Es suposa que s’haurà d’abstenir quan arribi la llei, amb la qual cosa es tanca el cercle. És a dir, ell va proposar al Consell de Ministres els indults, qualificant l’amnistia de «claramente inconstitucional». Els seus companys defensaran ara la constitucionalitat de l’amnistia. I el magistrat del TC i exministre es suposa que s’abstindrà. En conclusió passarà el greu problema jurídic als altres magistrats i ell que havia signat que l’amnistia era inconstitucional no s’haurà de definir ni contradir els qui el van proposar com a magistrat. Això es diu tenir sort.
Però l’objecte principal d’aquest article és contemplar la conveniència d’una segona amnistia. Aquesta seria una amnistia sense efectes jurídics és a dir només política. La tramitació seria molt simple, és a dir, un acord al Parlament de Catalunya. No caldria reclamar res a l’Estat, bastant els simples vots independentistes. Perquè en realitat es tracta d’una autoamnistia.
El 21 de setembre del 2017 va ser un dia clau pel referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Perquè aquell dia se’n van anar a norris tota la seguretat jurídica i el possible reconeixement internacional de la independència de Catalunya ja que deu dies abans del referèndum els liders independentistes es van quedar sense una autoritat independent per governar tota la infraestructura logística. I sobretot per fer el recompte de vots que òbviament és bàsic i més en un referèndum d’autodeterminació. Perquè en aquella data es va produir l’ autodisolució de la Sindicatura Electoral que era la institució electoral independent més important que contemplava la Llei 19 /2017 del 6 de setembre del propi Parlament de Catalunya del referèndum d’autodeterminació. És a dir, es va quedar sense l’organisme independent que havia de fer l’escrutini general.
El 21 de setembre del 2017 se’n van anar a norris tota la seguretat jurídica i el possible reconeixement internacional de la independència de Catalunya
I el referèndum es converteix en nul de ple dret no solament per contravenir la legislació estatal sinó per contravenir la pròpia legislació del Parlament Català. Val a dir que dita Sindicatura Electoral era l’organisme estrella de la seva llei d’autodeterminació, tant és així que se li dedicava més de la meitat de la llei, concretament 19 de 34 articles. Amb això està dit tot. I en aquest moment s’havia d’haver suspès el referèndum per part dels liders independentistes. Per tant aquí caldria una segona amnistia en realitat autoamnistia al Parlament Català. Perquè el que està passant és que en mica en mica sembla que l’Estat de Dret va sent substituït per un «estat dels sentiments». I això sempre històricament ha estat molt preocupant.
