Aquests dies no deixen de ser notícia tota una colla d’advertències sobre el futur que ens espera. Els mitjans i les xarxes socials estan donant una gran cobertura a aquestes cartes apocalíptiques. La gran cobertura mediàtica assolida per aquests relats distòpics sols es pot justificar pel poder d’alguns dels seus signataris.
No deixa de sorprendre que, de sobte, personatges influents de la indústria de la intel·ligència artificial (IA) estiguin preocupades pels riscos que corre la humanitat. Al llarg de la història, l’alarmisme tecnològic sols ha servit per a que una minoria controli una tecnologia i limiti el poder dels governs per la seva democratització.
De sobte, els principals actors de la IA ens adverteixen de les conseqüències negatives d’una tecnologia desfermada, creada en els seus laboratoris sense cap control i que, tot fa pensar, que s’ha escapat de la gàbia.
Quines són les intencions ocultes d’aquesta cursa epistolar? O quins són els interessos que persegueixen els responsables d’aquesta tecnologia que, segons ells, ara està fora de control? Intentarem aquí posar una mica de llum a aquestes qüestions.
Tot va començar el 22 de març del 2023. Aquell dia va veure la llum una carta oberta signada per milers d’investigadors, tècnics i empresaris amb grans interessos en la IA. Cridava l’atenció que entre els signants es trobaven personatges com ara Elon Musk, fundador de Tesla y SpaceX; Steve Wozniak, fundador de Apple, o Sam Altman, president de OpenAI, propietària del ChatGPT. La carta advertia del risc d’extinció que corre la humanitat, que pot ser tant catastròfic com una guerra nuclear o una pandèmia. Preocupats pel efectes perversos de determinades aplicacions de la IA, els sotasignats exigeixen als governs occidentals aturar, almenys durant sis mesos, la recerca i la comercialització de nous chatbots o robots de conversa, com ara el famós GPT-4.
Aquest debat sorgeix perquè les grans corporacions nord-americanes fa anys que estan perdent la cursa de la intel·ligència artificial
A partir d’aquesta carta, molts dels principals responsables de la IA s’han manifestat. Bill Gates, cofundador de Microsoft, qüestiona que l’aturada de sis mesos sigui acceptada per les majors empreses i centres de recerca mundials i que, a la fi, sols beneficiarà a aquells que no acatin la moratòria. En canvi, molts experts van més enllà, quan consideren que la situació és molt greu i que sols sortirem d’aquesta si s’acorda una aturada indefinida a escala global.
Aquest debat que té l’epicentre als Estats Unitats i on també s’han implicat investigadors europeus sorgeix perquè les grans corporacions nord-americanes fa anys que estan perdent la cursa de la IA. Probablement, aquesta és la raó per demanar als governs occidentals que aturin el joc en la cursa tecnològica. Mirem les coses amb certa perspectiva.
Si bé la intel·ligència artificial va néixer a mitjans del segle XX amb Alan Turing i altres matemàtics, les primeres patents es varen presentar a l’oficina de patents japonesa a principis de la dècada de 1980. Els anys següents, les sol·licituds de patents a Japó es van estancar mentre les empreses nord-americanes van augmentar el registre de patents, sempre a considerable distancia de les patents registrades per les empreses xineses. El lideratge d’Estats Units va acabar el 2014, quan Xina va fer el sorpaso, gràcies al dinamisme de les seves empreses.
Empreses nord-americanes com ara Alphabet, Intel o Apple experimentaren una davallada en el registre de patents relacionades amb la IA, mentre les empreses xineses experimentaren un gran creixement. El lideratge de Xina és fruit del nombre de patents en mans d’un grup reduït d’empreses com ara Baidu (9.364 sol·licituds), Tencent (8.450 sol·licituds) o Huawei (7.82 sol·licituds).
En aquesta mena d’il·lusió digital els governs han fet costat al poder econòmic en detriment dels drets de les persones
Davant del ritme assolit per Xina en el camp de la IA i en la resta de tecnologies emergents, els propietaris de les principals corporacions dels Estats Units reclamen que el govern federal encapçali un front como amb la Unió Europea per frenar el lideratge de les empreses xineses. Molts experts considerin que els seus responsables polítics al no establir barreres estan creant les condicions per a una carrera cap a l’abisme de la IA, i adverteixen que les conseqüències podrien ser nefastes per a tothom.
Ara és el moment de regular de manera intel·ligent les aplicacions d’IA. Fins ara els governs i les institucions occidentals han deixat fer als grans operadors en detriment dels drets dels usuaris. Des dels inicis de la tecnologia digital, els governs han desplegat una narrativa asimètrica en detriment dels drets dels més vulnerables que sempre ha beneficiat als grans actors digitals. Aquest infantilisme digital ens ha fet molt vulnerables davant de les administracions i les grans corporacions.
Prova d’això és l’ús de la tecnologia digital com un tallafocs de submissió de les persones enfront de les administracions publiques, les grans empreses o la banca tradicional. En aquesta mena d’il·lusió digital els governs han fet costat al poder econòmic en detriment dels drets de les persones.
Per tot això, és imprescindible que els governs democràtics acordin una agenda global per protegir els drets individuals; establir estàndards de certificació criptogràfica a escala global; perseguir el crim organitzat; i combatre la disseminació de notícies falses, entre d’altres aspectes.
Malgrat les dificultats, ara és el moment de limitar el poder de les grans corporacions digitals. No serà fàcil assolir una aliança mundial, doncs els interessos dels tres actors, Estats Units, Unió Europea i Xina, son molt diferents.
Ara per ara, el Partit Comunista Xinès ha prohibit el ChatGPT mentre fomenta les seves versions. Alibaba, Baidu o Huawei s’afanyen per treure models superiors als occidentals. Acabem de viure el daltabaix que ha representat el Tik Tok xinès. La batalla tecnològica de la IA acaba de començar.
