El Monestir de Poblet marcarà la rentrée política catalana. El president Salvador Illa ha escollit el monestir cistercenc de la Conca de Barberà per celebrar [aquest divendres] una trobada amb els seus setze consellers de cara a fixar el full de ruta del govern per als pròxims quatre anys. El simbolisme del monestir és múltiple: Josep Tarradellas va confiar-hi el seu arxiu, va inspirar Carles Puigdemont en els seus dies de joventut, i aquest estiu Oriol Junqueras també hi ha fet una estada.
A Europa, el compàs polític passa encara per França on, després dels Jocs Olímpics, toca decidir primer ministre i formar govern amb els ajustats equilibris entre el conglomerat d’esquerres, els macronistes i la dreta tradicional. En paral·lel, i després dels resultats anglesos del juliol, Alemanya resta a l’espera dels sufragis de Turíngia, Saxònia i Brandenburg, mentre els grans partits germànics fixen la mirada a les eleccions generals anunciades per al setembre del 2025. A més, després que al mes de juliol es constituís la desena legislatura del Parlament Europeu, amb l’elecció dels diversos càrrecs institucionals i la posada en funcionament de la vintena de comissions, és hora de tornar a la dinàmica pròpia de l’Eurocambra.
Mentrestant, aquests dies, els focus comunicatius es trobaven a Chicago, on el Partit Demòcrata ha celebrat la convenció nacional per ungir la fins ara vicepresidenta Kamala Harris com a nova candidata a la Casa Blanca per part de la formació de l’ase blau. Que el president Joe Biden acabaria fent un pas al costat després del seu primer mandat al despatx oval ja ens ho havia pronosticat l’analista Gustau Alegret –opinador del Diari–, el setembre de l’any passat, en una conferència en petit comitè organitzada per Antoni Coll amb periodistes i emprenedors de Tarragona i Lleida, connectant-se per videoconferència des de l’altra banda de l’Atlàntic.
Entre els nombrosos delegats provinents de l’extensa geografia americana i els convidats que aquests dies omplien l’estadi dels Chicago Bulls –on es desenvolupava el conclave demòcrata–, s’hi trobaven representants internacionals de formacions polítiques que aprofitaven la convenció per establir sinergies i enfortir lligams amb els quadres polítics d’un dels dos principals partits de la primera potència mundial. Entre ells hi havia Andoni Ortuzar, el president de l’Euzkadi Buru Batzar –l’Executiva del PNB–, que liderava la delegació que els nacionalistes bascos han enviat als Estats Units per tal de ser presents als dies clau del partit dels Clinton i els Obama.
L’olfacte polític dels jeltzales no deixa mai de sorprendre: de fer un sorprenent recanvi de candidat a la lehendakaritza per assegurar-se la continuïtat a Ajuria Enea amb Imanol Pradales al capdavant, fins a tenir un paper actiu de mediació entre la plaça de Sant Jaume i la Moncloa l’any 2017. Les gestions que Iñigo Urkullu va propiciar durant aquells mesos intensos es guarden, és clar, al Monestir de Poblet.
