<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La Intermodal

30 marzo 2023 18:19 | Actualizado a 31 marzo 2023 07:00
Xavier Climent
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’anunci del Diari de Tarragona del 25 de març de l’inici de les obres de la futura Estació Intermodal per a 2026 no és, al meu parer, una bona notícia per al nostre territori. Excepte, naturalment, pels 22.681 afortunats habitants de Vila-seca (segons Idescat a l’any 2022).

Per a la resta del territori i per a les ciutats que aporten més usuaris, Tarragona i Reus, (134.883 i 106.741 habitants respectivament, segons la mateixa referència), serà una altra estació al mig del no res, i malauradament, ja en tenim una negativa experiència.

Tornem a definir què significa intermodalitat. En realitat és un terme aplicable a transport de mercaderies. Ni que de vegades ens sentim així, especialment a les Rodalies, aplicat a les persones té altres condicionants més allà de la combinació de sistemes de transport.

Per a les mercaderies els modus són: carretera (camions); ferrocarril (trens); marítim (vaixells); o aeri (avions). Quan parlem de persones hem d’afegir: a peu (vianants); en vehicles lleugers (bicicletes); en vehicles privats (cotxes); o en vehicles públics (taxis i busos). La primera d’aquestes darreres és la més important.

Quan parlem de trens, en qualsevol planificació urbanística s’intentarà situar el ferrocarril en el punt més proper possible al major nombre d’usuaris que puguin accedir caminant. Aquí, a França i a Pernambuco. Així doncs, a què respon l’emfàtic adjectiu d’intermodal? Tenim dues respostes: tren – tren, o avió – tren.

Aprofitant que les línies Reus-Tarragona i el Corredor Mediterrani es creuen, es proposa una estació a la cruïlla i tot solucionat. Manca, però, analitzar la forma d’accedir-hi.

La segona opció es planteja en funció de la proximitat de l’Aeroport de la Costa Daurada al nou Corredor. Però es basa en el supòsit de que els viatgers aeris, un cop aterrats, aniran en bus o taxi a buscar un tren que els condueixi a Barcelona.

Massa entrebancs especialment en un país estranger i si van, com és molt probable, amb equipatge. A més cal fer-nos una pregunta clau: aquesta estació afavoreix als usuaris del Camp de Tarragona o tan sol als de Barcelona?

Les altres intermodalitats s’han de crear artificialment i resulten anecdòtiques. Veiem perquè.

En qualsevol planificació urbanística s’intentarà situar el tren en el punt més proper al major nombre d’usuaris que puguin accedir caminant

Analitzem els diferents tipus d’usuaris, i la seva procedència. Per a simplificar establirem que la destinació de tots ells és Barcelona (que en realitat és la destinació final del 96% d’usuaris d’aquesta línia).

Un usuari de Reus prendrà el tren a l’estació central, o a Bellisens, arribarà a Vila-seca i, canviant de nivell, agafarà el tren d’altes prestacions que passarà cada no se sap quan (recordem la supressió de parades al Camp de Tarragona de l’AVE anunciada fa pocs dies).

Té altres opcions i són les d’anar en bicicleta, cotxe privat, taxi o bus fins a Vila-seca. Allà, depenent de la precisió d’horaris, tindrà una espera més o menys llarga o, en el pitjor dels casos, la desesperança d’haver perdut el tren i haver d’esperar el següent. Això no és Suissa.

L’usuari de Tarragona haurà de fer el mateix si fa o no fa, afegint l’estranya sensació, per altra banda real, d’allunyar-se de la seva destinació abans d’iniciar el viatge. Tan aquest com el de Reus, hauran d’afegir el possible cost del trajecte i de l’aparcament, o el del bus, o el taxi. I quan els diguin pels altaveus que el temps del viatge fins a Barcelona és de 40 minuts es posaran a riure perquè farà altres 30 que hauran sortit de casa.

Ens queden els 22.681 habitants de Vila-seca. Aquest no depenen d’altres modus de transport. La nova estació estarà situada a 2,2 km del centre de la població. Poca cosa, només mitja hora caminant. Aquí l’alternativa de la bicicleta, sí serà factible, si no porten maletes o estris voluminosos.

Estar clar que en un entorn com el nostre és impossible trobar un punt comú on puguem arribar a peu des de Tarragona i Reus, per tant en lloc de una estació de 30 MEUR, no fora millor dues de 15 MEUR? O fins i tot tres de 10 MEUR, no oblidem ara a Vila-seca. Jo ja m’hi conformo. En funció del nombre d’usuaris, no pateixin que ja es milloraran en el futur.

Cal fer-nos una pregunta clau: aquesta estació afavoreix als usuaris del Camp de Tarragona o tan sol als de Barcelona?

El plantejament que recull la noticia es basa en números excessivament optimistes. Els estudis parlen d’1,85 milions de viatgers, quan les xifres actuals són d’uns 960.000. Voleu dir que doblarem? Ni tan sol amb la proposta que porto anys plantejant crec que arribéssim mai a aquestes xifres.

Se’n recorden? Sí, una línia mixta que, començant a Reus passant per la via convencional actual amb tercer carril, amb possible parada a Vila-seca (centre), podria arribar a la nova estació de Tarragona a l’Horta Gran.

Des d’allí, amb 8,5 km de via nova junt a la llera del Francolí fins a l’estació del Camp de Tarragona i d’allí cap a Barcelona, o Lleida, Saragossa o Madrid.

Dependríem de nosaltres mateixos, i a partir d’una determinada massa crítica d’usuaris podrem exigir trens directes com els que tenen a Lleida o Girona.

De fet, ara ja en tenim més usuaris que des de les altres capitals catalanes. Per tant és una simple opció comercial. Només cal que els operadors se’n adonin, però si no fem soroll no ens veuran.

Dues darreres preguntes: Si es fa aquesta nova estació, quin sentit tindrà l’Estació del Camp de Tarragona? Quedarà limitada a viatgers en sentit Madrid?

Comentarios
Multimedia Diari