Justícia gratuïta

El servei de justícia gratuïta, permet l'assignació sense cost, d'un advocat o advocada a aquelles persones més vulnerables o amb menys recursos.

Durant temps aquest no era pròpiament un servei públic, era prestat pels Col·legis d'Advocats, i el cost era suportat pels advocats. El seu finançament, a mesura que es consolida l'estat del benestar, és assumit pels poders públics. La Constitució Espanyola, com altres, reconeix l'accés de totes les persones a la tutela judicial efectiva (Art 24) i estableix que la justícia serà gratuïta quan ho disposi la llei pels qui acreditin insuficiència de recursos per litigar (Art 119). Avui, aquest servei públic és un dels pilars de qualsevol estat del benestar. Al conjunt de l'Estat, i a Catalunya especialment, gaudim d'un bon servei de justícia gratuïta. I ho és, més per la professionalitat, la qualitat i el compromís dels professionals del dret, que per l'esforç econòmic de l’administració, i aquest és un aspecte que el nou Govern de la Generalitat haurà de corregir.

Hem de conèixer i valorar aquest servei públic. Segons les dades del XVIII Informe de l'Observatori de la Justícia Gratuïta publicat el passat mes, al conjunt de l'Estat el nombre d'assumptes de justícia gratuïta l'any 2023 van superar els dos milions, atesos per 40.748 professionals de l'advocacia. D'aquests, 430.124 assumptes es van prestar a Catalunya, la comunitat amb més nombre, atesos per 6.043 professionals. A la província de Tarragona, els assumptes de justícia gratuïta prestats pels Col·legis de Tarragona, Reus, i Tortosa, han estat de 43.869, i ho han fet 692 professionals, el 51% de tots els col·legiats, això indica l'alt grau de compromís dels lletrats dels nostres col·legis. El servei públic de justícia gratuïta beneficia 400.000 persones a Catalunya, i més de 43.000 a la província.

Des de l'aprovació de la Llei 1/1996 de justícia gratuïta, aquest servei es presta pels Col·legis d'Advocats (i procuradors) però es finança per part de l'administració. Els professionals reben una compensació per la seva intervenció, fixada en uns mòduls segons la tipologia d'assumpte. A Catalunya, a partir del 2009, aquests mòduls, per la crisi que afecta els pressupostos públics es rebaixen, com els sous dels funcionaris, i després es congelen o actualitzen de forma molt modesta. La realitat és que aquests mòduls, des del 2009 només s'han actualitzat un 3,92%, en canvi, durant aquest període l'índex de preus al consum a Catalunya ha incrementat un 31,86%, o inclús les retribucions públiques s'han actualitzat un 13,66%. És evident que els governs de la Generalitat (amb tots els principals partits) han oblidat i no han reconegut prou la tasca dels advocats i advocades en aquest servei. Això ha passat per diferents raons, una perquè el servei durant aquests anys ha continuat funcionant bé, i amb bona valoració per part dels usuaris. Una altra perquè els diferents gestors, si han mirat únicament la partida pressupostària durant aquests anys, han vist com aquesta ha crescut un 32%, malgrat que aquest increment ha estat destinat íntegrament a l'augment d'assumptes, a Catalunya des del 2009 s'han multiplicat pràcticament per quatre.

Tots, tenim un deute amb els professionals de l'advocacia, hem de reconèixer, i valorar, la seva tasca al servei de justícia gratuïta, que permet a milers de persones desafavorides disposar d'una tutela judicial efectiva. La societat, i especialment, el Govern del país, ha de reconèixer aquest fet, i ha d'actualitzar de forma urgent els mòduls que compensen aquest servei. Ho han reivindicat des de fa temps, el Consell de l'Advocacia Catalana, amb l'anterior presidenta Encarna Orduna, Degana de Reus, i l’actual Marta Martínez, Degana de Tortosa, així com tots els Col·legis Advocats. La societat civil, i la ciutadania en general, també hem de fer nostra aquesta reivindicació, envers un servei del qual ens hem de sentir orgullosos com a país. Estic segur que el pròxim Govern de la Generalitat i els partits que possibiliten l'aprovació del pressupost ho sabran reconèixer.