o menys ens hem sentit alguna vegada innocents
i enganyats
Bona part del món cristià recorda, el 28 de desembre, la matança d’innocents que narra l’evangeli. Segons Mateu, els mags d’Orient que anaven a adorar al nen Jesús, notificaren la seva missió al rei Herodes. Aquest els hi demanà que l’informessin del lloc exacte on hi havia la criatura, i en no fer-ho, el rei va manar assassinar a tota els infants menors de dos anys de Betlem i rodalies, per por que es complís la profecia d’un nadó que li arribés a fer ombra en el poder.
Si la narració fos certa, no hi ha indicis de quants infants van ser assassinats, però l’anunciat en sí ja mostra un fet d’una brutalitat i crueltat majúscula, que es donava i es continua donant en mans de dictadors sanguinaris, tirans, autòcrates i demés poderosos sense escrúpols. Els quals maten innocents per mantenir-se en el poder. A la mateixa àrea de Palestina i al sud de Judea, quants innocents no han mort a Gaza per la política de pura venjança del govern d’Israel? Cosa que no vol dir que tots els israelites hi estiguin d’acord.
Ben cert que la brutalitat de Hamàs, recolzada per Iran, amb els atacs terroristes de l’octubre del 2023 es poden considerar perfectament crims de guerra, amb més d’un miler de morts, desapareguts, ferits, i 251 segrestats. Però la resposta del govern de Netanyahu ha estat completament desproporcionada, amb més de 45 mil palestins morts, dels quals una tercera part infants i més de cent mil ferits, barris sencers destruïts inclosos hospitals i escoles, fam i malalties... Amb raó organitzacions internacionals han qualificat la venjança israelita de genocidi, «per actes comesos amb la intenció de destruir total o parcial, un grup nacional, ètnic, racial o religiós». Sants innocents a una i altra banda del conflicte, però molts més entre els palestins.
Santa innocència també entre els habitants d’Ucraïna, parlessin en ucraïnès, rus o surzhyk (una barreja de rus i d’ucraïnès) i fossin ortodoxes d’obediència a Moscou o a Kiev. Es donen xifres de l’ordre del milió de morts entre els dos contendents, una part dels quals civils ucraïnesos que es podien veure atrapats dins casa seva per un coet o un míssil que només porta mort i destrucció. Una guerra que obeeix a interessos imperialistes russos, però també a raons econòmiques de grups occidentals, i que de moment a qui reporta bons beneficis és a la indústria d’armament.
Altres grups de sants innocents es poden trobar a Síria, entre els morts i desapareguts per la crueltat de la dictadura dels Assad, però també al Líban, a l’Iran, a Líbia entre els emigrants que intenten passar pel seu territori, entre els que moren per intentar anar a Estats Units, o els que volen arribar a les illes Canàries... Arreu del món amb quantitats de magnitud diferent i per motius també diversos hi ha milers i milers d’innocents, de sants innocents, que moren per mandat directe o indirecte de dotzenes i dotzenes de nous Herodes afamats de poder, o per simple denegació d’ajuda.
Però també hi ha un altre tipus d’innocents, els que són ingenus, o extraordinàriament càndids en aquest món de paranys. Persones que es deixen plantar fàcilment la llufa (el ninot a l’esquena), i es creuen fàcilment qualsevol notícia falsa d’un tik-tok o veuen i escolten podcasts que difonen idees contràries a la ciència, als drets humans, o a la societat. Es creuen als que propaguen mentides, pors i odis contra altres que no tenen les seves idees, o es difonen utopies surrealistes. Aquests innocents, malgrat anar amb el lliri a la ma, potser no són sants, però alguns d’ells han sofert martiri físic o psicològic.
Al nostre país de tant en tant es sofreixen innocentades de llarg abast i molts es deixen enganyar. Tots més o menys ens hem sentit alguna vegada innocents i enganyats. Hi ha innocentades de tipus econòmic, polític, social, acadèmic, esportiu, informàtic... El curiós del cas és que alguns dels propagadors de les mateixes són reincidents i és difícil que deixin el seu lloc de mentiders.
Si hi ha geògrafs que fan mapes de guerres, conflictes, malalties, fam, analfabetisme, etc., també és podrien fer mapes d’innocents i innocentades. En la diada dels innocents bo és que es reflexioni sobre les enganyifes d’un i altre tipus que ens envolten, i que els que són sants ajudin als mortals a estar atents i utilitzar el seny per discernir el que pot ser veritat o és una falsedat més gran que el mar.