En diferents episodis s’ha pogut anar seguint les propostes que es feien per poder allargar uns 500 metres la tercera pista de l’aeroport de el Prat. El tema continua a l’aire. La pista actual no pot ser utilitzada per les grans aeronaus de vols intercontinentals que es desitja puguin entrar a Europa per Barcelona. Es tracta de projectar que sí Madrid acapara la majoria de vols amb Amèrica, l’aeroport barceloní pugui ser l’entrada i nus de connexions amb l’Àsia de l’est. La demanda per ara no ho exigeix, però es tractaria de crear-la amb una bona oferta i servir els interessos del lobby turístic barceloní. Posar el carro davant dels bous.
Per fer l’allargament de pista els primers projectes ho simulaven sobre la zona dels estanys de la Ricarda i el Remolar, protegits per la xarxa Natura-2000 de la Unió Europea i per normes de protecció de la fauna. Es necessitaria una autorització de la UE i caldria compensar-ho amb la creació d’una altra zona de protecció de característiques similars.
El que interessa és que és formalitzi un sistema aeroportuari català en que els aeroports per companyies de baix preu o vols charter puguin acollir vols regulars que donin servei a tot el país
L’ajuntament de el Prat i altres entitats s’oposen a aquesta opció. Si l’allargament es fa en direcció a l’oest es produeix un acostament perillós a zones urbanitzades. Una enginyeria i un grup d’acompanyants dels quals es desconeix l’expertesa en temes aeroportuaris, van propugnar una pista a 1,6 km de la costa, aguantada per pilars que sobresurtin 10 metres sobre el nivell normal del mar. Una solució molt més cara que també afectaria l’ambient marítim.
La darrera solució l’aportava el Foment del Treball Nacional que va convocar un concurs d’idees i es decantava per ampliar la pista en direcció a la Ricarda, però aixecant la pista amb pilars sobre la llacuna, de tal forma que segons ells no es destruiria el medi lacustre i tota la seva fauna. Una idea ben pobre i poc fonamentada. Poden imaginar-se la satisfacció de les ànegues i demés espècies covant els ous sota el soroll dels grans avions?
Altres opcions serien fer un aeroport nou, que hauria de ser fora de l’àmbit metropolità per raons de superfície disponible, o allargar la pista 250 metres cap a l’est i 250 cap a l’oest, amb els consegüents problemes. També hi ha qui argumenta que aquests avions tan grans no són convenients per raons de malbaratament energètic davant el canvi climàtic i que hi ha models més adequats, raó per la qual no caldria fer l’allargament de la pista.
Hi ha encara més posicionaments, però el que interessa a Reus i a les comarques del sud de Catalunya és que d’una punyetera vegada és formalitzi un sistema aeroportuari català en que els aeroports que ara serveixen per companyies de baix preu o vols “charter” puguin acollir també vols regulars que donin servei a tot el país. Cal tenir en compte que quan un viatger arriba a el Prat, recull, maletes, passa duana, i agafa transport que el porti a hotel o residència, pot tardar gairebé el mateix o molt poc més temps que aterrar a cent quilòmetres de distància i agafar l’AVE o un bus directe que el deixaria al centre de Barcelona. Tots els que viatgen saben que en bona part dels casos, els aeroports queden allunyats del destí final, i cal agafar altres sistemes de transport per arribar-hi.
El centralisme de Barcelona és tan perillós per aquestes comarques com el de Madrid per Catalunya
L’aeroport de Reus a l’any 2023 va depassar el milió de passatgers i 20.512 operacions d’enlairament i aterrament, fet que el situa en una posició mitjana en l’ordre dels aeroports que controla AENA, i està recobrant el posicionament que tenia d’abans de la pandèmia.
La intenció de les entitats que formen l’anomenada Taula de l’aeroport és allargar la temporada de vols, perquè ara duren el mateix que l’estada de les orenetes. Però amb això no n’hi ha prou. La Diputació de Tarragona i els altres participants a la Taula han d’actuar i fer veritable pressió a la Generalitat i a AENA perquè l’aeroport de Reus sigui part d’un sistema aeroportuari i que no ens deixin només les molles residuals que cauen de la taula de l’aeroport de la capital. El centralisme de Barcelona és tan perillós per aquestes comarques com el de Madrid per Catalunya.
