La competitivitat consisteix en destacar, millorar allò que ja existeix o substituir-ho. Planteja conflicte d’interessos; motiu pel qual cal utilitzar la consciència per tenir una idea molt clara de «què es pot fer i què, no». En un món competitiu, ser ètic no és fàcil. És necessari acceptar la complexitat i la incertesa pròpies del món actual per, després, atrevir-se a actuar; prèviament, però, s’ha de reconèixer que els canvis sempre provoquen una resistència en les persones; si es vol canviar alguna cosa i es nota rebuig, caldrà preguntar-se si es va per bon camí. Qui pensa així és persona talentosa.
El concepte ‘talent’, molt utilitzat en diversos àmbits com a sinònim d’intel·ligència, sovint no expressa el seu significat real. Les funcions de la intel·ligència humana no són només conèixer i sentir, sinó també dirigir el coneixement envers l’acció. Pensar per actuar origina la intel·ligència executiva que, quan és adequada, brillant i eficient, es fa ben visible.
Les claus de l’energia potencial intel·lectual són el factor humà (la curiositat innata, la creativitat i el desenvolupament de la Intel·ligència) i el context vital de la persona des de que neix, ambdues dirigides pels vectors de l’aprenentatge de coneixements competencials i la focalització de les estratègies per a l’acció. La conjunció de tots aquests factors genera el veritable talent.
A l’adolescència, l’individu disposa de tot un seguit d’aptituds i habilitats que encara no ha pogut adquirir plenament. La tasca del professorat és cabdal en la ‘construcció’ d’aquest talent
La recerca i el desenvolupament del talent, en bona part, són responsabilitats docents. La tasca diària que realitza el professorat per estimular l’alumnat dibuixa el camí de l’èxit del capital humà en un món global, amb accions dirigides a la recerca i al foment de l’esperit científic, enteses com a eines de detecció i generació de la intel·ligència executiva.
A l’adolescència, el talent s’ha de tractar més com un potencial que com un fet perquè, en aquesta etapa vital i formativa, l’individu disposa de tot un seguit d’aptituds i habilitats que encara no ha pogut adquirir plenament. La tasca del professorat, doncs, és cabdal en la ‘construcció’ d’aquest talent, encara latent.
Els centres educatius i de Formació Professional (FP) en general, disposen de les eines escaients per crear talent. Els tallers, els laboratoris, les pràctiques formatives a les empreses (FCT i Dual), els treballs per projectes, els intercanvis, les iniciatives de caràcter digital... són espais que faciliten la generació i el desenvolupament intel·lectual.
Les matèries a la FP estan organitzades en mòduls de caràcter tecnològic i tècnic (genèricament teoria i pràctica), encaixats ambdós, en el Projecte del Cicle Formatiu en el context dels continguts establerts al currículum corresponent, qüestió que comporta la possibilitat de desenvolupar la intel·ligència en perspectiva executiva.
El talent com a manifestació de la intel·ligència cognitiva i emocional es pot desenvolupar amb èxit si es disposa dels recursos humans escaients, es vetlla per la continuïtat dels projectes i es clarifiquen, a mig termini, els propòsits de les administracions d’Educació i Treball.
La nova Ley de FP estableix amb èmfasi i, entre d’altres, «...la centralidad de la persona, potenciando el máximo desarrollo de sus capacidades...», «...al fomento de la innovación...», «la orientación profesional como elemento de acompañamiento...», «la actualización permanente de las competencias del personal docente...», elements que validen l’exposat.
En la tasca d’ensenyar, és molt important la implicació docent a l’hora d’incentivar i fomentar les habilitats i les capacitats de l’alumnat i, a l’ensems, potenciar la seva curiositat innata per aconseguir la creativitat, enfocada vers la innovació i estructurada en el rigor i la fiabilitat, sempre d’acord amb els eixos dels ensenyaments professionals.
En casos concrets, l’alumnat pot arribar a proposar treballs amb objectius agosarats. El plantejament d’objectius teòricament inabordables és normal tot i que, en alguns casos, poden ser realitzables. És únicament una qüestió d’escala, d’imaginació i d’implicació dels agents del procés. En aquest sentit, els recursos didàctics han d’estar a disposició dels usuaris. L’instrumental i les eines han de poder ‘desgastar-se’ per l’ús i no per l’edat.
Això comporta una dedicació suplementària del professorat, però la recompensa sempre acaba essent important. És fonamental harmonitzar la quantitat de coneixements previs i la seva estructuració per certificar-los en qualitat.
Formar en competències és preguntar-se com organitzar i gestionar els processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A) de forma efectiva i procurant que aportin la llavor del talent
L’alumnat ha de poder plantejar hipòtesis, encara que s’equivoqui en la seva tasca descobridora, moment en què podrà apreciar que el seu talent s’està generant. Per ensenyar i aprendre amb referent competencial, s’escauen tres pilars didàctics: programació, metodologia i avaluació. D’aquesta manera, serà possible un canvi radical als centres educatius, atès que s’incrementarà la possibilitat de generar processos d’innovació efectius.
Les competències s’adquireixen mitjançant el desenvolupament d’habilitats i capacitats sobre el coneixement (el saber, el saber fer i el saber ser i estar). I s’assimilen entrenant, practicant i experimentant. Les competències professionals bàsiques, a més de ser de caràcter cognitiu, han de contemplar les emocionals, d’aprendre a aprendre i d’emprenedoria. Són fonamentals perquè aporten la possibilitat de realitzar processos d’aprenentatge estructurats d’acord amb el pensament, de manera rigorosa atenent al seguiment d’un disseny d’estratègies i tècniques adients.
L’alumnat, doncs, s’enfronta a una realitat de múltiples perspectives: una existència que exigeix capacitats per a la resolució de qüestions i la filtració de la informació davant la sobre estimulació causada per la proliferació de fonts diverses. Elements que precisen la interacció dins del treball en equip.
A partir del que es coneix, actuant de manera activa amb referents objectivables, s’aporta la confiança per l’aprenentatge durable i s’admet que el protagonista de l’aprenentatge és el propi aprenent. L’estudiant ha d’aprendre de manera efectiva, ha de crear unes estructures cognitives o esquemes mentals que li permetin manejar la informació disponible, filtrar-la, codificar-la, categoritzar-la, avaluar-la, comprendre-la i utilitzar-la correctament. El professorat ensenya, acompanya, guia, qüestiona, avalua i dona suport.
Formar en competències és preguntar-se com organitzar i gestionar els processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A) de forma efectiva i procurant que aportin la llavor del talent. Les metodologies adequades per implementar les competències prenent com a referent el mètode científic són: la Inductiva i la Deductiva, amb el suport de l’Analítica i la Sintètica, aplicades amb les estratègies de l’aprenentatge cooperatiu. estudi de casos, treball per projectes, aprenentatge reflexiu, ‘thinking learning’, STEAM, VUCA... I sempre tenint en compte l’estimulació i potenciació de la memòria i, també, de la sorpresa.
En conclusió: la generació del talent és producte de la intel.ligència executiva.