El debat presidencial entre Donald Trump i Kamala Harris, celebrat a poques setmanes de les eleccions del 5 de novembre, passarà a la història no només per ser el primer i potser l’últim abans de la jornada electoral, sinó per haver presentat un moment determinant per a la demòcrata Harris. En un context on sovint es diu que els debats no canvien gaire l’opinió dels votants, aquest cas podria ser l’excepció. El motiu és clar: Harris, fins ara relativament desconeguda per una part important de l’electorat, va saber aprofitar l’escenari per projectar-se com una candidata sòlida, preparada i capaç.
Harris: seguretat i convicció
Kamala Harris va demostrar una seguretat en si mateixa que va reforçar el seu perfil presidencial. Va adoptar un to pausat, gairebé com si s’adrecés a un jurat en un tribunal, on els votants eren els qui escoltaven atentament el seu al·legat final. Aquesta estratègia, clarament calculada i fruit de l’experiència de la seva carrera com a fiscal, li va permetre criticar Trump de manera contundent com a expresident i com a candidat; i també presentar propostes concretes amb les que aspira a guanyar les eleccions, criticant el seu rival per la seva manca de plans sòlids per governar i presentant-lo com un símbol del caos.
Donald Trump: entre l’exageració i el victimisme
Donald Trump, per la seva part, va intentar vincular Harris amb Joe Biden, un dels presidents més impopulars de la història recent. Trump va recórrer als seus atacs habituals, acusant la demòcrata de ser una marxista responsable de la crisi migratòria a la frontera sud i de la inseguretat al país. Però el seu discurs, ple d’exageracions, sovint semblava irreal, si no directament fals.
En els temes més sensibles per a ell, com l’avortament, Trump va intentar posar a Harris i als demòcrates a la defensiva, acusant-los de donar suport a l’avortament fins als nou mesos de gestació, una acusació falsa que fins i tot els mateixos moderadors van aclarir. Aquests comentaris, combinats amb el seu to agressiu i desesperat per intervenir en cada moment, van deixar la imatge d’un Trump que intentava reivindicar-se, però que sovint quedava superat per Harris, qui amb més agilitat l’ha deixat en evidència en diverses ocasions.
El paper clau dels moderadors
Una de les notes més positives del debat no va ser el duel entre els candidats, sinó el paper dels moderadors. Els dos periodistes de la cadena ABC News van aconseguir mantenir el debat seriós i ben estructurat, fent preguntes pertinents i, el més important, repreguntant quan calia. No van permetre que els candidats fugissin d’estudi, i tot i donar flexibilitat perquè cada un pogués exposar els seus punts de vista, van saber aclarir algunes de les afirmacions, especialment per part de Trump, que es desviaven cap a la falsedat més evident.
Un debat decisiu?
Aquest debat podria haver sigut un moment clau per als indecisos que dubten sobre qui hauria d’ocupar el despatx oval el 20 de gener. Harris ha aprofitat per presentar-se com una opció seriosa, mentre que Trump ha fet el possible per mantenir la seva base fidel, però ha lluitat per guanyar nous suports. Els votants tindran la darrera paraula, però està clar que aquest debat no passarà desapercebut en el camí cap a les eleccions.