Benvolguts lectors, ¿S'han plantejat mai aquesta pregunta? A la imatge adjunta tenen la resposta. El planeta apareix sense aigua i les petites esferes blavoses representen respectivament l'aigua líquida total –la gran– i la de rius i llacs –la petita–, en relació amb el volum del planeta «sec». Què ens diu aquesta imatge? Doncs que l'aigua al planeta es un bé molt limitat. El 70% de la superfície planetària està coberta per aigua, cosa que, erròniament, fa pensar en un volum d'aigua molt superior. De l'aigua juntament amb l'oxigen provinent de la fotosíntesi depenem al 100%. La vida, com la coneixem al nostre planeta, no seria possible sense aquests dos elements.
L'escalfament global, que no és únicament antropogènic, encara que també, està causant un canvi en el clima cada cop més extrem que d'una manera o altra altera les condicions de vida al planeta. Canvis similars i fins i tot més intensos han estat descrits per historiadors antics com Plini el Vell (Naturalis Historiae), que va descriure una situació de calor i sequera a la península Ibèrica, tan greu que els romans van pensar seriosament abandonar-la. Fa pocs segles, Europa va viure èpoques de fred extrem, patint la producció d'aliments, i greus pèrdues humanes i més (fam). Tot i això, és un gran error trivialitzar la situació actual per allò que «ja hi va haver quelcom semblant en el passat», sigui sequera o fred.
Al canvi climàtic actual se li ha afegit un factor existent en el passat, si més no amb la intensitat actual, i és el factor humà. Considerem per un moment l'evolució de la població humana en els darrers 70 anys. El 1954, la població humana era de 2.728 milions, i a mitjan 2024 s'estima en 8.200 milions. En altres paraules: en 70 anys, la població mundial ha crescut més de tres cops.
Amb una previsió d’11.000 milions de persones en pocs anys, la superpoblació agreujarà els problemes globals d’aigua i plantejarà dubtes sobre la seva solució
Cal remarcar que, en els darrers 150 anys, els humans han modificat considerablement la seva forma de viure (consum exagerat), donant lloc a ingents quantitats de residus de tota mena, que en gran part van al medi ambient. Remeto als lectors al meu article publicat al Diari de Tarragona (10 de novembre de 2022) sobre els efectes biològics, mèdics i ecològics dels plàstics que malauradament no són els únics contaminants.
Llars i, a més escala, la indústria i altres, produeixen ingents quantitats de residus que acaben anant al mar, convertint-lo en un immens abocador, cosa que compromet no només la vida marina sinó la nostra. Les administracions no afronten amb eficàcia el problema de la depuració d'aigües residuals anant-ne gran part a quilòmetres mar endins. Els recordo aquell refrany que diu: No és més net el més neteja sinó el que menys embruta.
Tornem al tema de l’aigua. A causa del canvi climàtic, el règim de pluges s'ha modificat i les sequeres són mes freqüents i cada cop més duradores, cosa que en primer lloc compromet a l'agricultura, la gran productora d'aliments.
A molts països s'ha recorregut la dessalinització, però ¿s'han tingut en compte les conseqüències dels residus salins sobre el cicle hidrològic del planeta? Una qüestió de vital importància. I ara s'hi afegeix un fenomen oposat i funest, la dana, amb grans pluges i inundacions, però sense resoldre el problema global de l'aigua, al contrari, l’agreugen.
¿Es podrà resoldre aquest problema global, sense afrontar abans qüestions fonamentals com ara la superpoblació del planeta?, doncs, si es compleixen els pronòstics d'una població d'11.000 milions d'habitants en pocs anys, el problema serà tan ingent que un dubte raonable respecte a la seva solució està justificat. Un pessimisme que malauradament la COP29 sobre el clima, celebrada recentment a Bakú (Azerbaidjan), no sembla capaç d'esvair-lo.