L’amor dels tarragonins i les tarragonines per la llibertat i per la pau és ancestral. Sempre m’ha impressionat la determinació tarragonina en defensa d’allò que sabem que està bé. Coneixem el que és la guerra, l’hem viscuda en carn pròpia. El 1811 Tarragona va patir un setge salvatge per part d’una maquinària militar implacable com ho era l’exèrcit napoleònic. Van sucumbir però no es van rendir mai. I la ciutat va renéixer convertint-se en un exemple d’amor per la llibertat no tan sols al nostre país sinó al conjunt d’Europa.
En una ocasió vaig tenir l’oportunitat de parlar amb una tarragonina que havia viscut els bombardejos de l’aviació feixista contra la ciutat el 1937 i el 1938. No feia valoracions, m’explicava com primer s’escoltava el xiulet de les bombes caient del cel, després un enorme estrèpit i com recordava el trencament de finestres i vitralls en mil fragments de vidre que volaven pels aires i provocaven ferides mortals. Això ha passat a Tarragona. No ho oblidem mai. No permetem tampoc que ho oblidin els nostres fills i filles.
Per tant, entenem a la perfecció l’angoixa que pateixen aquests dies els ciutadans ucraïnesos que són víctimes de bombardejos militars. Ens estimem la pau, sí, però la pau no suposa rendició (com ho van demostrar els nostres avantpassats el 1811 o el 1937), ni cedir davant dels agressors. De vegades cal lluitar per la pau.
I també rellegir la història. El 1935 la Itàlia feixista va atacar Etiòpia. La societat de nacions (l’ONU de l’època) va limitar-se a condemnar l’agressió de paraula i a imposar algunes sancions als atacants sense cap transcendència. L’any següent unitats regulars dels exèrcits nazi i feixista van implicar-se en el cop d’Estat del general Franco. La democràcia espanyola va ser traïda per les democràcies occidentals. El 1938 li va tocar el torn a la democràcia txecoslovaca, abandonada per França i Gran Bretanya davant de les aspiracions de Hitler d’ocupar les àrees txeques on vivia població d’origen alemany en nom d’un suposat «dret a l’autodeterminació» dels sudets.
I tots sabem el resultat de totes aquestes cessions: convertir en més ambiciós a l’agressor. És a dir, la Segona Guerra Mundial. No ho oblidem tampoc mai. Pau a qualsevol preu? No, repeteixo, s’ha d’estar disposat a lluitar per la pau. Per això, com a diputat del PSC al Parlament, em sembla absolutament incomprensible que Vox i la CUP votin en contra de condemnar l’agressió del senyor Putin. Incomprensible.
Aquesta crisi afectarà directament Tarragona? Sí. Vivim en un món globalitzat, a tots els nivells, com la pandèmia ha demostrat. Les repercussions de l’agressió imperialista decidida per Vladimir Putin repercutiran en un augment de la inflació, dels tipus d’interès i dels preus de les energies bàsiques. El sector turístic de Tarragona, tan afectat aquests dos darrers anys, també es veurà potencialment perjudicat. Cal dir-ho, i no ocultar la gravetat de les possibles conseqüències.
Dit això tingueu clara una cosa: superarem les dificultats. En el decurs de la història Tarragona ha demostrat ser com una roca enmig d’una tempesta. De vegades sembla que les onades puguin submergir la roca però al final la roca sempre ressorgeix, triomfant i tenaç, quan les aigües reculen. Perquè tenim la fortalesa de la roca. «Abans morir que rendir-nos», aquest emblema dels tarragonins i tarragonines el 1811 és el que ha fet Tarragona immortal. També és el que ens ha ajudat a sobreposar-nos a la pandèmia.
Per tant, reiterem la rotunda condemna de Tarragona a l’agressió militar protagonitzada per Vladimir Putin, un atac frontal a tot el que aquesta ciutat simbolitza d’amor a la llibertat i als valors de la pau. Sapiguem, d’acord amb aquests valors, solidaritzar-nos amb les víctimes de la guerra, també amb les comunitats eslaves que tenim a casa nostra. No acceptarem mai cap agressió injustificada perquè defensem allò en què creiem.
El govern del president Pedro Sánchez, coordinadament amb la UE, prendrà totes les mesures que siguin necessàries per mitigar l’impacte econòmic d’aquesta crisi, sobretot, sobre les economies familiars que ja han patit prou en aquests dos anys de pandèmia.
Remarco: totes les mesures que siguin necessàries.
Finalment, també enviem un missatge d’amistat i respecte al poble rus, i als ciutadans russos que viuen a les comarques de Tarragona. Ells també són víctimes indirectes de l’agressió decidida pel senyor Putin. Les imatges de ciutadans russos que protesten contra l’atac a les mateixes ciutats russes i que són detinguts per la policia també representen tot allò que Tarragona ha encarnat durant la seva història. Visca la llibertat!