Tardor incerta a Barcelona. La ciutat afronta el futur amb molts deures

Barcelona rep la tardor molt convalescent pels efectes de la Covid-19, amb l’economia molt tocada, uns lideratges polítics molt qüestionats i sense un full de ruta clar 

26 septiembre 2020 09:50 | Actualizado a 26 septiembre 2020 10:33
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’excel·lent documental Barcelona 2050 promogut pel think tank Barcelona Global emès aquesta setmana per TV3 és possiblement la més gran injecció d’autoestima i de planificació estratègica que ha rebut la ciutat en els darrers temps. El gran mèrit del treball és que no hi surten polítics, amb la qual cosa les receptes que s’hi proposen no tenen flaire electoral. Barcelona no pot quedar-se aturada ni adormida i ha d’aprofitar les enormes oportunitats que té a l’abast per diferenciar-se en un entorn cada cop més competitiu i afrontar els reptes d’un món cada cop més complex. Aquest és el missatge que vol transmetre Barcelona Global. I els deures que els experts posen als polítics són clars: crear i retenir talent per crear ocupació de qualitat, captar inversió i desenvolupar activitat econòmica, impulsar l’emprenedoria i la innovació, afrontar el repte de l’habitatge assequible i la inclusió social, resoldre la mobilitat i connectivitat amb el món, la digitalització, el canvi climàtic i el govern metropolità. No és poca feina.

La ciutat no pot quedar-se aturada ni adormida i ha d’aprofitar les enormes oportunitats

Però, es pot fer tot això amb l’actual lideratge a l’Ajuntament de Barcelona? A jutjar pels empresaris, no. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, no podia ser més clar quan fa pocs dies va arrencar els aplaudiments del Círculo Ecuestre en afirmar sense embuts que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és una «pedra a la sabata» i un «punt dèbil» per a la recuperació econòmica de la ciutat. Curt i ras. I en la mateixa sessió el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, insistia de nou en una proposta no exempta de debat: la bicapitalitat de Barcelona per Espanya pel seu pes en el conjunt del PIB estatal. Faus defensa que Barcelona en sigui la capital tecnològica. I és que les ciutats dels Estats Units que més han crescut els darrers anys no han estat Nova York o Chicago, sinó San Francisco, Austin, Seattle i Boston, concentrades en les economies del futur. Malgrat tot, Faus no és ingenu i ha admès que l’IBEX 35 farà tot el possible perquè les grans inversions tecnològiques es facin a Madrid. 

Aquesta visió contrasta amb una Barcelona que ha perdut 139.000 llocs de treball i s’ha quedat de sobte sense un dels seus grans motors: el turisme. La campanya de l’estiu ha estat dramàtica pel sector hoteler perquè pràcticament el 75% dels establiments han estat tancats i l’ocupació mitjana ha estat del 10%. La caiguda de la facturació s’apropa als 850 milions d’euros i a l’agost només hi ha hagut 3.200 persones al dia en hotels quan la mitjana era de 58.000. Només la vacuna de la Covid-19 podrà redreçar això. El sector però també té deures: haurà de canviar la forma actual de captar turistes i apostar molt més pel món digital. El president de Barcelona Turisme, Eduard Torres, treballa intensament en aquest objectiu. 

En uns mesos hi haurà la gran batalla per liderar el sobiranisme i el full de ruta del país

I si el costat mar de la plaça Sant Jaume té molta feina per fer, al costat muntanya –Covid-19 a banda– es viu pendent de les properes eleccions catalanes. El Govern actual, amb els socis de JuntsxCAT i ERC absolutament dividits –tant que ja no ho dissimulen– descompta les hores per a la mare de totes les batalles en el món independentista. Qui liderarà el sobiranisme en els propers quatre anys? Les enquestes d’uns i altres estan més ajustades que la que publicava fa uns dies La Vanguardia, amb una projecció netament a favor d’ERC. L’objectiu és que qui guanyi ho faci amb 10 o 12 escons més que l’altre. ERC té ara com ara avantatge i la seva tesi de no confrontació amb l’Estat compta amb importants suports mediàtics. Però una cosa són les enquestes i l’altra les urnes. Variables com els possibles indults als polítics que són a la presó i canvis en el Codi Penal poden dibuixar escenaris de futurs pactes avui impensables. I molt atents al que faci l’exlíder de la CUP, David Fernández. Si s’acaba presentant pot ser una mala notícia per Junts i ERC que, en això sí que coincideixen en privat, els agradaria veure els cupaires a la paperera de la història, irrellevants.

* Periodista. Marc Casanovas és periodista i consultor en comunicació corporativa amb més de 18 anys d’experiència. Actualment és director de Comunicació a Ogilvy Barcelona. Va començar la seva carrera professional al ‘Diari de Tarragona’.

Comentarios
Multimedia Diari