Podem adaptar la dita dels carrers mullats, calaixos eixuts, al Sant Jordi d’aquest 2022. La que es prometia com la festa del retrobament, (més aquest que el de Pedro Sánchez que es va quedar en una ària del Liceu mentre Pegasus espiava tots els polítics catalans), ho va ser en gran mesura, però el mal temps va aixafar la guitarra perquè la diada brindés felicitat a tothom.
La part bona és la recuperació de la festa de Sant Jordi com si la Covid no hagués existit. I es notava en l’ambient i en les fesomies alliberades de la mascareta. Hi havia moltes ganes de fer el badoc, de misserejar entre parades, de passejar, de riure, de buscar el llibre que t’ompli les pròximes hores de lectura, de comprar i regalar la rosa, i el pa de Sant Jordi, i el disc, i el pack romàntic, i la causa solidària, i la rosa dels amics de la gent gran, i la sopa de lletres poètica que s’ha inventat el cuiner barceloní, premi nacional de Gastronomia d’aquest any, Jordi Vilà,
Hi havia ganes de veure com s’aixecaven castells a Tarragona, Reus, Vila-seca a l’acabar la jornada, com ballaven elements dels seguicis festis aquí i allà, com els autors locals lluny dels focus dels premiats mediàtics tenien el seu reconeixement , com la signatura i la breu conversa entre escriptor i lector donava un moment màgic al dia.
Veure aquelles mirades esverades del personal de reforç de les llibreries quan no acaben de trobar el títol que els demanen, o quan no acaben de saber com funciona el datafon, veure els compradors triar i remenar, i la canalla com comencen a fer les seves biblioteques, i la il.lusió, la gran il.lusió que concentra la festa que ocupa places i carrers com cap altre gremi, tret de curses o de dies sense cotxes no té preu. És dels millors dies de l’any, al costat de l’arribada dels reis de l’Orient.
Però vet aquí que la festa no ha estat plena. Per bé que l’anunci estava fet i assenyalat pels meteoròlegs, només els gironins van ser els més previnguts. Com en el conte dels tres porquets, són els que van triar la casa d’obra: van celebrar el seu Sant Jordi a cobert, en un recinte firal, que possiblement va perdre la lluïssor de les hores assolellades, però es va estalviar el xàfec i les pèrdues. A la resta del país hi va haver casetes de palla, i de fustes, i quan el ‘llop’ va bufar s’ho va endur tot. Fins a tres ferits i pèrdues econòmiques notables, que fins poden fer plegar algun dels afectats.
Jo que al matí era vaig ser a Barcelona, em vaig haver de refugiar de la calamarsada. Però els que no ho van poder fer , primer perquè la ventada ja se’ls havia endut veles i tendals, van ser una pila de petites editorials i llibreries que han perdut bous i esquelles. Atrapats en una superilla al Passeig de Gràcia, que al mateix temps els va impedir la llibertat de moviment per protegir-se dels elements naturals.
Editorials com Raig Verd, Fonoll, Adesiara, Flâneur, llibreries com la Central, Documenta o l’Abacus, per esmentar aquells noms dels que tinc referència directa han experimentat l’efecte del pagès quan perd la collita per una desastre natural. Una desfeta total, caldrà veure com ho superen.
Falta saber si tindran alguna mena d’ajut o si l’assegurança els cobreix un dany per una venda al carrer. I sobretot perquè Sant Jordi encara suposa el 70% de les vendes de llibres de l’any. Potser caldria que la venda s’estabilitzés durant tot l’any, i caldrà veure també si es pot fer alguna altra cita llibresca, a banda de la de la Setmana del Llibre, que incentivi la compra de manera més regular.
El dia va ser d’aquells en que les bruixes es pentinen amb caragols. A la tarda vaig ser a Reus i després d’un nou aiguat el Mercadal va tornar a ser una bassa. Quin desastre!. Amb tot vaig poder rebre com a regal La prova d’Holanda, Memòries catalanes de Joan Kies, del canongí Josep Llop i Tous. I l’alegria de trobar-m’hi amb l’historiador Joan Esculies, autor d’una monumental biografia del president Tarradellas, passejant en família tota vegada que havia declinat la cerimònia de les signatures.
Sensacions estranyes doncs, agredolces o de dutxa escocesa: una de freda i una de calenta. A les cues de signatures, la gent que va aguantar els aiguats, també va aplaudir el retorn del sol, però el dia va ser d’aquí caic i aquí m’aixeco.
La jornada encara va tenir un epíleg trist, la mort als 80 anys del pare Josep Massot, filòleg, historiador, assagista, editor tot un savi, Premi d’Honor de les lletres catalanes.
I l’endemà, ahir, el ministre de la presidència del Govern espanyol Fèlix Bolaños, que es va desplaçar fins el palau de la Generalitat per entrevistar-se amb la consellera Vilagrà per parlar de l’escàndol de l’espionatge Pegasus ( del que Pedro Sánchez no ha obert boca), va dur com a obsequi el llibre de Sherry Turkle: En defensa de la conversació.
Caldrà veure si això també seran papers mullats, com els dels llibres malmesos aquest Sant Jordi.
Periodista
Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.