Aquest mes els alumnes de batxillerat han fet els exàmens de selectivitat per poder accedir als estudis universitaris. Han estat quatre dies d’angoixa, nervis i patiment pensant que s’hi estaven jugant el futur. Demà mateix es donaran a conèixer els resultats d’aquests exàmens i ara caldrà esperar al 13 de juliol per saber les notes de tall, la nota mínima necessària per accedir als estudis de cada grau. Tot dependrà de l’oferta i la demanda i, com sempre, hi ha més demanda que oferta de places a les universitats públiques i això fa que les notes pugin.
Ja fa un temps que es qüestionen les proves de selectivitat com el mètode més adequat per accedir als graus universitaris i recentment han sortit veus proposant la reforma de l’actual batxillerat. Realment considero que no té cap sentit haver canviat el mètode d’ensenyança a l’ESO, centrat ara en projectes, presentacions a classe i treballs, i arribar al batxillerat per tornar enrere i el que es valori sigui l’estudi i la memorització per, literalment, vomitar els coneixements als exàmens de la selectivitat. Si les PAU, les Proves d’Accés a la Universitat, es volen canviar, primer s’hauria de repensar el batxillerat. I precisament durant aquests dies, les tres professores de secundària que han impulsat el moviment conegut a les xarxes socials amb l’etiqueta #canviemelbatxillerat presenten el seu informe final als responsables de la Conselleria d’Educació després d’escoltar les propostes d’alumnes, famílies i docents.
Aquesta plataforma ha nascut amb la voluntat de rebaixar l’estrès que provoquen els exàmens però sense reduir els continguts que s’han d’assolir. Proposa treballar a través de competències, oferint un ampli ventall d’assignatures optatives per triar, cursos més pràctics amb una metodologia dinàmica, ensenyant als alumnes a buscar les fonts d’informació i no basant-se en l’aprenentatge per memorització.
Aquesta proposta compta amb el suport del nou Conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, qui ha expressat la seva voluntat que el batxillerat no sigui només una preparació per una prova. Veurem si aquests canvis es converteixen en una realitat d’aquí uns anys.
Però no s’acaba aquí la revolució educativa.També es preparen reformes en la Formació Professional. Fa un mes la ministra d’Educació, Isabel Celáa, va presentar l’anomenada Aliança per la Formació Professional: una estratègia de país a la que s’hi han adherit associacions empresarials d’àmbits diversos, així com les patronals CEOE i Cepyme. Amb ella es vol adequar aquests estudis a les necessitats del mercat laboral i es que moltes empreses tenen dificultats per trobar professionals qualificats en alguns sectors. Es vol donar a la FP el pes i reconeixement que mereix i es que encara hi ha prejudicis que fan que alguns es resisteixin a considerar aquests estudis com una opció.
Personalment crec que la Formació Professional és una gran desconeguda. Hi ha estudiants i també pares que pensen en ella com un pla B o una alternativa de segon nivell. Per canviar aquesta visió, el ministeri d’Educació està elaborant una nova llei orgànica de Formació Professional amb la que tots aquests estudis seran duals, alternant l’aprenentatge a les aules amb pràctiques laborals en empreses. Així, els alumnes desenvolupen les competències necessàries per la seva professió i les empreses els formen en les capacitats que demanen. Sortosament cada vegada hi ha més empresaris que valoren aquest model de titulacions curtes, molt pràctiques i centrades en la transferència del coneixement a la feina.
Precisament el govern espanyol distribuirà entre les Comunitats Autònomes 300 milions d’euros del pla de recuperació per impulsar la Formació Professional amb l’acreditació de competències professionals, creant cicles bilingües, noves places i digitalitzant les aules. També el nou conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray ha anunciat que l’aposta per la Formació Professional és una prioritat del seu Departament. I jo dic: ja era hora.