Margarita Rivière va ser una periodista independent, assagista i autora d’una trentena de llibres. Una dona amb un vitalisme polièdric i una de les plomes més emblemàtiques de la generació de joves periodistes que, a Catalunya, van aportar la seva energia per dinamitzar vells i nous mitjans. Una ferma i convençuda activista del periodisme, que es va voler formar contínuament per exercir l’ofici com demostra el seu llegat periodístic i també literari.
Aprofitant el recent premi que m’han concedit i que porta el seu nom, el Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere, voldria fer una reflexió que em sembla del tot necessària i bàsica: la visió de gènere que encara li cal a l’ofici periodístic i que necessita la implicació de tothom.
És del tot necessari conèixer la història de les dones que ens van precedir i que van obrir portes com ens demostra la trajectòria de la Margarita Rivière amb els milers d’articles, columnes i entrevistes que va fer, i la voluntat d’assumir responsabilitats diverses. Però ens cal ser conscients que, tot i que hem avançat, en la visió de gènere encara ens falta molt camí per fer.
Cal agrair i reconèixer la tasca que fa l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya per donar a conèixer els llegats de les periodistes que ens han precedit. Però aquesta ha de ser una responsabilitat compartida. I cal aconseguir que els llegats de les dones d’aquest ofici siguin també més presents i referents a totes les facultats de periodisme. Que no les facin invisibles. I que les noves fornades de periodistes sàpiguen en quin context històric es van obrir camí les pioneres.
Però també hi ha encara molt tram a recórrer per millorar la preparació professional dels periodistes en perspectiva de gènere. Entre d’altres, per poder entendre què suposa l’assetjament digital com el que pateixen moltes dones periodistes a les xarxes.
Una de les xacres que ens toca viure i que posa en risc els valors democràtics i atempta contra la llibertat d’expressió. I no tan sols això, sinó que també comporta el perill de reduir la presència de les dones en l’esfera pública. Una vegada més, invisibles. Cal actuar en l’àmbit pedagògic.
Ara bé, introduir la perspectiva de gènere en el periodisme i la informació no significa només esmentar les dones, parlar d’elles, fer-les visibles. Comporta també un exercici periodístic molt més profund i amb una clara voluntat transformadora. Vol dir fer visible la situació de discriminació i lluitar per mitjà de la informació, generar criteri i massa crítica. Significa cercar l’equitat a l’hora de recollir les fonts d’una notícia, representar la pluralitat de la societat, fer visibles les accions de les dones i incorporar les diferents maneres de fer segons el gènere. Vol dir entendre que la normalitat està carregada de matisos.
Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, històricament s’ha treballat i participat en les diferents activitats orientades a introduir la perspectiva de gènere en l’àmbit comunicatiu i, especialment, en el periodístic. Com a exdegana puc afirmar que ha estat una de les prioritats, tot i que n’hem impulsat moltes, i ens hem afegit a d’altres. Ho hem fet amb el Consell de l’Audiovisual, l’Institut Català de les Dones, amb l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació o la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, entre d’altres.
I sempre amb la premissa que del que es tracta és de reivindicar que ens cal incorporar un altre punt de vista als usats tradicionalment per explicar la realitat i fer-la més justa.
Periodista. Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.
