Olympique de Lió femeníMolt més que un club

Fa més de mig segle que l’aleshores president del Futbol Club Barcelona i procurador en les Corts franquistes, Narcís de Carreras, va segellar la frase «el Barça és més que club», durant el seu discurs de presa de possessió. Una frase que ha esdevingut sant i senya del barcelonisme en aquestes dècades, tant plenes d’encerts com de desil·lusions. I no, no es preocupin, no els hi parlaré ni del futur de Messi, ni del president Bartomeu.

No obstant això, la crisi esportiva i institucional ha tornat a posar de manifest que els títols no haurien d’arribar fitxant jugadors a cop de talonari sinó mantenint un estil de joc característic, formant jugadors i jugadores a totes les categories que tinguin l’oportunitat de demostrar la seva vàlua amb el primer equip. És així com els seguidors i seguidores s’identifiquen amb el seu club sobretot si els triomfs acompanyen, o si més no si els seus juguen bé.

Són nombrosos els equips europeus que intenten seguir un model diferenciador. És el cas de l’Olympique de Lió que juntament amb l’Olympique de Marsella i el París Saint-Germain (PSG) són tres de les referències actuals del futbol a França.

Tot i l’abrupta finalització del campionat francès, la temporada passada, per la crisi del coronavirus, l’Olympique de Lió va aconseguir arribar a les semifinals de la Lliga de Campions deixant fora de combat adversaris del nivell de la Juventus de Torí o del Manchester City. Del total de 27 jugadors del primer equip, 12 havien estat formats a l’Acadèmia de l’Olympique de Lió.

Els títols haurien d’arribar de mantenir un estil de joc característic i de formar jugadors i jugadores 

El capità lionès, l’holandès Memphis Depay, ha despertat l’interès del Barça, en el que també va jugar el brasiler Sonny Anderson, una de les figures històriques de l’Olympique de Lió, equip amb el qual va aconseguir dos dels set títols de la Lliga francesa obtinguts pel club. Sense dubte són les estrelles internacionals les que aporten un valor econòmic afegit però sempre acompanyades dels jugadors del planter. No hem d’oblidar, per exemple, que de Lió va sortir un jovenívol Karim Benzema rumb al Reial Madrid.

No obstant això, han estat les dones de l’Olympique de Lió les encarregades aquestes setmanes de fer més gran la llegenda del club francès. Aquest diumenge passat van aconseguir la seva setena Lliga de Campions, la cinquena consecutiva, en derrotar el Wolfsburg alemany (3-1) en partit disputat a Sant Sebastià. Un triomf que s’afegeix a un palmarès incontestable amb catorze lligues i nou copes de França, entre altres títols. Algunes de les millors futbolistes del món com la noruega Ada Hegerberg, primera Pilota d’Or femenina de la història, formen part de la seva plantilla i moltes de les seves professionals van tenir la seva oportunitat, després de formar-se a l’Acadèmia. Un centre de formació que compta amb més de 120 jugadores federades que militen als vuit equips en competició a les diverses categories.

És així com els seguidors i seguidores s’identifiquen amb el seu club 

L’Acadèmia de l’Olympique de Lió segueix l’exemple de La Masia del Barcelona o La Fábrica del Reial Madrid però sempre fidel a un estil. La realitzadora francesa, Stéphanie Gillard, conocida por su documental The Ride sobre la història dels Sioux Lakotas acaba d’estrenar aquesta mateixa setmana la pel·lícula Les Joueuses (Les Jugadores), dedicada a descobrir la vida professional i personal de les dones de l’Olympique de Lió.

Les primeres crítiques són positives, no només per la qualitat del treball de la seva directora, sinó perquè aprofundeix des d’una perspectiva inèdita en el futbol professional femení, molt allunyat de l’ego que presideix les relacions dels professionals al món del futbol masculí.

Ni que ara com ara Messi es quedarà un any més a Barcelona, no sabem com acabarà en el futur el pols entre l’ego del jugador argentí i el del president Bartomeu. El que sí que sabem és que el Barça jugarà el seu primer amistós de pretemporada amb el Nàstic de Tarragona a l’estadi Johan Cruyff el 12 de setembre.

Una bona ocasió per reivindicar que l’esperit grana acompanyi tècnics i jugadors per evitar l’enèsim fiasco del primer equip. Visca el Nàstic!

* Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu
de televisió Euronews amb seu a Lió (França).