La presumpció d’innocència

Des d’avui i fins al final del judici, el col·lectiu d’advocats i procuradors de Tarragona, Juristes per la República, format per voluntaris amb motiu del referèndum de primer d’octubre de 2017, i amb la mateixa voluntat de servei que va motivar la seva constitució, vol oferir a la ciutadania la seva visió jurídica rigorosa, i amb mirada tarragonina, per donar les claus per entendre i interpretar el judici de l’1-O. Per això hem volgut titular aquesta sèrie d’articles «El judici de l’1-O vist dels del Balcó», el balcó del Mediterrani.

Aquest judici, a banda d’altres consideracions, té una característica que el fa molt diferent de qualsevol altre, i és que tota la ciutadania hem estat, ja sigui directament o través dels mitjans, testimonis directes dels fets, per tant cadascú, legítimament, ja té una posició presa d’antuvi. Però per aquest mateix motiu, ara que comença el judici, tots plegats hem de fer l’esforç de mirar els fets i sobretot les proves, despullats de tot prejudici.

En el cas de l’1-O, en totes les resolucions del jutge instructor, Sr. Llarena, sempre es parla dels acusats com a culpables, contravenint la Directiva europea

En democràcia, en un estat de dret, la primera premissa d’un judici just és la presumpció d’innocència, el respecte a la presumpció d’innocència. Que no és un principi general, sinó que és un requisit i un dret legalment regulat, concretament per la Directiva de la Unió Europea 2016/343, del Parlament Europeu i del Consell. El primer que cal dir, com en massa ocasions, és que aquesta Directiva comunitària no ha estat transposada al dret espanyol, com és obligatori, dins del termini establert que va finalitzar l’1 d’abril de 2018. Aquesta és una mala pràctica habitual a l’estat espanyol, i que convé recordar ara que se senten tants discursos de respecte a la legalitat. En el cas que ens ocupa és especialment blasmable, atès que es tracta d’un dret fonamental.

Quin és, doncs, el contingut d’aquest dret fonamental a la presumpció d’innocència? El primer a tenir en compte és que aquest dret és d’aplicació a totes les fases del procés penal, des del principi en què una persona és investigada, fins a la sentència ferma que posa fi al judici. És obligació de l’Estat garantir la presumpció d’innocència dels acusats fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei. L’Estat ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que les declaracions públiques efectuades per les autoritats públiques i les resolucions judicials que no siguin la sentència final de condemna, no es refereixin a les persones acusades com a culpables 

L’Estat té l’obligació d’adoptar les mesures adients perquè els acusats no siguin presentats, ni davant del públic o dels mateixos òrgans judicials, com a culpables 

Això afecta especialment a la fase d’instrucció, que és la fase d’investigació dels fets, on el jutge instructor ha d’investigar tots els fets, tant els que poden ser contraris com favorables. En el cas de l’1-O, en totes les resolucions del jutge instructor, Sr. Llarena, sempre es parla dels acusats com a culpables, contravenint la Directiva, i només es recullen proves dels fets que l’instructor entén que refermen el seu relat d’ús de la violència, requisit imprescindible pel delicte que s’imputa. També hi han hagut nombroses declaracions d’autoritats públiques, inclosos ministres i fins i tot presidents de govern, i a l’hemeroteca ens remetem, referint-se als acusats com a culpables, tot això en clara contravenció de la Directiva europea.

La Directiva també estableix que en la presentació pública dels acusats l’Estat té l’obligació d’adoptar les mesures adients per tal que els acusats no siguin presentats, ni davant del públic o dels mateixos òrgans judicials, com a culpables mitjançant l’ús de mitjans de coacció física, llevat que en algun cas específic siguin necessaris per seguretat. Només hem de recordar el darrer transport dels acusats de les presons catalanes a Madrid amb un furgó d’alta seguretat amb cel·les individuals reduïdes, reclosos set hores en immobilitat i sense visió a l’exterior, acompanyats de les burles de funcionaris públics, per entendre que aquest dret no ha estat respectat.

Per últim, l’Estat també ha de garantir que la càrrega de la prova per determinar la culpabilitat dels acusats recaigui en l’acusació, i que qualsevol dubte sobre la seva culpabilitat beneficiï sempre a l’acusat. Esperem que almenys aquest dret sigui respectat. 

 

*Eusebi Campdepadrós és llicenciat en Dret i ha desenvolupat la seva carrera com a advocat. Des de 2017 és diputat de Junts per Catalunya al Parlament  i des de gener de l’any passat és secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya.