Com succeeix a tots els països, també a França la inflació està castigant les butxaques dels consumidors. I no només amb el cost de l’energia, l’increment generalitzat de preus arrossega des de fa mesos les economies domèstiques, i el Govern francès també es veu impotent per frenar de debò les seves conseqüències.
Una llista de 37 productes de primera necessitat d’una cistella elaborada pel grup d’emissores de ràdio públiques, en col·laboració amb el gabinet d’estudis NielsenIQ, havien augmentat en termes interanuals un 17,7% al març. Si analitzem alguns productes concrets, el preu d’un paquet de sucre de la marca més econòmica havia pujat un 56% en dotze mesos, i en el cas de l’arròs, un quilo costava un 28% més que un any abans. Segons els seus càlculs aquesta cistella de productes bàsics s’havia encarit uns 16 euros, passant dels 90,8 euros del març de l’any anterior als 106,25 euros del març d’aquest any.
Si el Govern espanyol, va decidir rebaixar o treure temporalment l’impost d’un grapat de productes de primera necessitat, com ara el pa, farines diverses, la llet o el formatge, per intentar contenir els preus a les botigues d’alimentació, el Govern francès va buscar des d’un principi la complicitat de les grans cadenes de distribució i es va reunir amb els seus responsables. D’intentar fixar inicialment la venda de determinats productes a preu de cost, es va acabar per acordar un trimestre antiinflació que aquests dies compleix un mes de vida i que acabarà a mitjan juny.
El trimestre antiinflació francès consisteix en establir els «preus més baixos possibles» d’una certa quantitat de productes que han estat «triats lliurement per la gran distribució», i que poden ser diferents en funció d’una determinada regió o establiment, i tot plegat durant aquests tres mesos.
No es tracta de cap disposició, ni de directiva d’obligat compliment, tot i que els productes han estat identificats amb un segell tricolor, com la bandera francesa, que indica que es tracta d’una mercaderia rebaixada.
A casa nostra, per exemple, el grup Eroski va posar 1.000 productes bàsics dins d’una cistella antiinflació des de mitjans del passat mes de març. Aquesta mateixa setmana ha estat Mercadona qui ha rebaixat el preu de 500 referències d’aquí fins a finals d’any, seguint l’exemple del model francès.
Quins productes trobem? Doncs, una gran superfície de referència també a França, com és Carrefour, ofereix centenars de productes bàsics a menys d’un euro, és el cas de l’arròs, dels pèsols o dels macarrons i espagueti. I no només productes d’alimentació, també d’higiene i neteja diària com el xampú o el líquid del rentavaixelles.
La intervenció del Govern francès per posar en marxa el trimestre antiinflació no ha estat exempta de polèmica, en plena onada de manifestacions contra la reforma de les pensions, i amb alguns dels directius de les grans superfícies a la defensiva. És el cas del màxim responsable de Leclerc, un altre dels grans grups de distribució, Michel-Edouard Leclerc, que ja havia llençat una campanya de rebaixa dels preus desmarcant-se de la iniciativa institucional i que va dir que «no va esperar a una reunió pública per ser més barat».
I d’on surten els diners? El ministre d’Economia, Bruno Le Maire, ha reconegut que el cost serà de «centenars de milions d’euros» que es financen gràcies a la reducció del marge de la gran distribució en aquests productes, la majoria són de les anomenades primeres marques o marques blanques que venen aquests establiments.
Operació de màrqueting o rebaixa real? Les associacions de consumidors reconeixen que el trimestre antiinflació ha provocat la reducció dels preus de determinats productes. No obstant això, critiquen la manca de garanties perquè són les grans superfícies les que decideixen les mercaderies a les quals apliquen el preu més baix. Consideren aquestes associacions que hagués estat més adient establir una cistella idèntica de productes, amb un compromís, per assegurar que el seu preu no pujaria durant aquests tres mesos.
Sigui com sigui totes aquestes mesures són positives. Ara bé, l’estalvi és relatiu i l’increment de preus ha arribat a un nivell que requereix iniciatives més agressives per alleugerir el pes de la inflació de la cistella diària de la compra.
